Un reportatge fotogràfic sobre la pedra seca a Menorca ha guanyat la vintena convocatòria del Premi Joves Fotògraf(e)s de Catalunya. L'autora és Anna Lofi (López Figueras) amb un projecte del qual la Comissió d'avaluació en destaca especialment el fet que vincula territori, natura i tradició i que s'ha imposat al total de nou treballs presentats.
Es tracta d'un reportatge de gran qualitat que posa en valor l'art de la pedra seca i permet acostar al públic aquesta tècnica encestral, que l'any 2018 va ser inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
Si es posessin en línia recta tots els murs fets de pedra seca a Menorca, donarien unes quantes voltes al planeta.
Una de les coses que més criden l'atenció quan es posen els peus a l'illa és la quantitat de pedra que es veu en el paisatge i les construccions de pedra que s'hi fan. Menorca és coneguda pels talaiots, les navetes i les ciutats de pedra, datats a la prehistòria.
També pels murs i altres edificacions tradicionals més recents construïts amb pedra seca, i per les pedreres de calcària i marès, que van donar vida a l'illa durant tot un segle. Avui en dia, aquestes construccions necessiten manteniment, però no hi ha mà d'obra qualificada per fer-lo.
Tal com el mateix nom indica, l'art de la pedra seca o de la paret en sec consisteix a apilar i encaixar pedres i roques, sense cap tipus d'argamassa, per crear una estructura. Marges, pous d'aigua, tancats per a bestiar, cabanes, camins... són algunes de les construccions que es poden trobar per tota l'illa fetes de pedra seca. Menorca és Reserva Natural de la Biosfera, i la tècnica de la paret de pedra seca crea un equilibri entre l'explotació de l'entorn i el respecte cap al medi ambient. Durant els segles XIX i XX hi va haver una gran activitat a les diferents pedreres de tot el territori, un sector que també està amenaçat de desaparèixer.