Kaolack

Kaolack és la segona ciutat més poblada del Senegal. És una ciutat important per diverses raons: perquè té el segon soc més gran de l'àfrica negra i perquè compta amb un dels hospitals més importants del país.

Però hi ha un fet que la fa diferent: el pelegrinatge de centenars de persones amb minusvalideses físiques que van a viure a la ciutat. Hi van per dues raons: per la proximitat de l'hospital i pel gran mercat, al qual arriba cada dia un nombre important de gent de fora de la ciutat per vendre els seus productes o per comprar-hi. En la religió musulmana és una obligació donar almoina als pobres i, per aquest motiu, les persones amb discapacitats van en massa a Kaolack.

Les persones amb discapacitats estan socialitzades. Treballen en grups i es posen en els llocs més estratègics de la ciutat. Cada dia treballen de dilluns a dissabte de les vuit del matí a les tres de la tarda i, quan acaba el dia, cada grup es reparteix els diners recaptats.
Sidi és una d'aquestes persones amb minusvalideses. Té la columna deformada a causa de la poliomielitis, que li va transmetre un mosquit quan tenia tres anys. La pòlio és una malaltia que ja té vacuna i que està pràcticament erradicada, però que ha deixat escampades per tot l'Àfrica milers de persones amb discapacitats.
Sidi està casat amb Awua i tenen un fill de vuit anys que es diu Ibrhahim. Viuen en un suburbi de barraques a 4 quilòmetres de la ciutat, on no arriba ni l'electricitat ni l'aigua. Cada dia es lleven a les set del matí per preparar el seu fill per anar a l'escola, i després ell marxa a treballar. Sidi pidola amb cinc persones més amb minusvalideses davant d'un restaurant turístic. Awua va tenir un accident als vuit anys i mai més va poder caminar sense crosses; quan els falten diners, ella se'n va a l'estació d'autobusos a pidolar. Cada dia necessiten entre dos i tres euros per poder comprar el menjar i emplenar els dos bidons d'aigua de 25 litres que fan servir diàriament, tot i que, d'aquests diners, normalment n'estalvien algun. Cada dia és nou per a ells, i cada dia l'objectiu és aconseguir aquests diners per sobreviure.

Sidi és el president i l'entrenador de l'equip de bàsquet de persones amb minusvalideses de Kaolack. Entrenen tres dies a la setmana durant dues o tres hores.

Sidi acaba de casar-se amb una altra dona. Al Senegal, la poligàmia és legal i un home pot tenir fins a quatre dones. La seva segona dona es diu Anta, té divuit anys i en fa quatre que li van amputar una cama a causa d'un accident. Sidi ha llogat una petita habitació per a Anta ben a prop de la família adoptiva d'ella, i ara està estalviant per fer una habitació annexa a casa seva i poder-la portar a viure amb ell i la resta de la família.

No hi ha cap organització estrangera que ajudi les persones amb minusvalideses de Kaolack; tan sols hi ha una associació local, que no rep cap ajut econòmic, que les ajuda, les assessora i els dona suport psicològic. El seu president es diu Yerin Fall, té una invalidesa en un braç, treballa cada dia a l'associació i viu del que li dona la gent. Al vicepresident, Mustafaa Diop, li falta un peu. Cada dia, de les vuit del matí a les tres de la tarda, és a l'hospital acompanyant i assessorant les persones amb minusvalideses; té una petita botiga on treballa la seva dona, de la qual treu els diners per viure.
La història d'en Sidi és una més entre totes les històries de les persones amb minusvalideses de la ciutat de Kaolack, on sobreviuen dia rere dia a còpia de fe, força i esperança.

Històric d'Itinerància

Diputació de Girona, juny de 2009
Perpinyà Visa Off, agost-setembre 2009
Breda, octubre-novembre de2009
Hostalric, gener de 2010
Torroella de Montgrí, febrer de 2010
Salt, març de 2010
Viladrau, abril de 2010
Llançà, maig de 2010
Besalú, juliol-agost de 2010
Sant Pere Pescador, agost de 2010
Puigcerdà, setembre-d¿octubre de 2010
Santa Cristina d'Aro, octubre de 2010
Vilafant, novembre de 2010

Catàleg

Catàleg

Invitació

Invitació