Exposicions virtuals

Els retrats i les presentacions

Cicle: Cent anys d'imatges (II) (2007)

Autors:

El procediment fotogràfic inventat per Niepce el 1822 requeria unes vuit hores d'exposició de la placa a la llum del sol.

Amb el procediment que va presentar Daguerre el 1839, només calien uns quants minuts, però retratar persones en aquella època implicava tot un patiment: el model havia de posar a plena llum solar durant uns quants minuts, immobilitzat per arnesos i reposacaps que li fixaven la posició.

Les primeres fotografies van ser majoritàriament retrats d'estudi, amb posicions estàtiques i cares rígides d'incomoditat, i eren retrats presos, revelats i produïts gairebé artesanalment pels mateixos retratistes.

Amb el pas dels anys, els procediments fotogràfics van anar canviant. El daguerreotip, a partir del 1854, va deixar pas a les targetes de visita, que es van difondre molt ràpidament entre les classes burgeses.

Les targetes de visita eren impressions sobre paper fetes a partir de negatius de vidre, muntades sobre una targeta i produïdes amb una càmera especial amb diversos objectius i un portaplaques mòbil.

Els formats més utilitzats pels retrats van ser l'anomenada carte de visite i el cabinet (anomenat també àlbum o americana, que feia 16 x 10 cm), el promenade (21 x 10 cm, aproximadament) i el boudoir (22 x 13 cm).