Exposicions virtuals

Les imatges estereoscòpiques

Cicle: Cent anys d'imatges (II) (2007)

Autors:

Les vistes estereoscòpiques van esdevenir una forma d'entreteniment popular i quotidià durant tot el segle xix i fins entrat el segle xx.

Aquestes fotografies es col·locaven en un visor especial que, a causa d'un efecte òptic, permetia veure les imatges en tres dimensions.

Les imatges estereoscòpiques s'obtenien mitjançant una càmera de dos objectius.

Les còpies positivades a partir de negatius estereoscòpics es muntaven en cartrons i es comercialitzaven a preus econòmics.

Es van difondre ràpidament, ja que permetien contemplar vistes de ciutats llunyanes i llocs exòtics.

Per veure aquestes imatges es necessitaven uns visors especials, anomenats estereoscopis, que se solien comercialitzar amb les mateixes fotografies estereoscòpiques.

Els primers estereoscopis que es van utilitzar en fotografia foren els de Brewster (1844) i Holmes (1850).

A causa de l'interès dels col·leccionistes, es van vendre milions de còpies arreu i la producció va continuar al mateix nivell fins ben entrat el segle xx. A les comarques gironines també es va editar un bon nombre de sèries estereoscòpiques, especialment de la Costa Brava. Per regla general, les imatges es comercialitzaven juntament amb el visor corresponent.