Fons Josep Fontbernat Verdaguer

Josep Fontbernat Verdaguer

Josep Fontbernat Verdaguer (Estanyol, 1 de maig de 1896 - Andorra la Vella, 22 de març de 1977) fou un escriptor, músic i polític gironí. Aquest fons recull part de la documentació que va produir al llarg de la seva vida, la qual es pot dividir entre personal (sobretot correspondència privada) i de funció (fruit de la seva trajectòria política i professional). Datat entre el 1906 i el 1975, comprèn 50 fotografies en suport paper ¿en blanc i negre¿, una desena d'articles de premsa, 13 cartells, 19 actes, convocatòries i decrets, 53 cartes i 1.979 glossaris.

En l'aspecte polític, Fontbernat estigué implicat en els Fets de Prats de Molló (1926) i tingué diversos càrrecs dins de la Generalitat durant la Segona República. Després de la Guerra Civil espanyola, a l'exili, es va relacionar amb el govern de la Generalitat i va mantenir una extensa correspondència amb el president Josep Tarradellas durant dècades. En la faceta musical, aprengué de mestres com Déodat de Séverac i Vincent d'Indy, i fundà nombrosos orfeons i corals a Catalunya, Andorra i França. En el terreny personal, el marcaren els dos exilis que va patir (1918-1930 i 1939-1977).

D¿altra banda, redactà les monografies La batalla de Prats de Molló (1930) i Glossari andorrà (1966).


Fitxa del fons

Àrea d'identificació
IF-de referència
CAT INSPAI 46

Nivell de descripció
Fons

Títol
Fons Josep Fontbernat Verdaguer

Data/es
Dates de creació i d¿agregació: 1906-1975

Volum i suport
50 fotografies positives en suport paper, en blanc i negre de diferents formats, i 2.074 documents: 53 cartes; 1.979 glossaris en format paper; 19 actes, convocatòries i decrets polítics; 13 programes i cartells de concerts, festivals i homenatges, i una desena d¿articles de premsa i revistes.
Àrea de contingut i estructura

El fons personal de Josep Fontbernat és el resultat de la seva activitat ¿i de la dels diferents components de la seva família¿ al llarg de la seva vida, en el marc de les seves activitats personals, professionals i polítiques. El productor es va relacionar de manera directa amb el govern de la Generalitat al llarg de tot l'exili i, per tant, és interessant per al seu estudi i també de tot el que va succeir al seu voltant.

La sèrie més rellevant és la correspondència (1933-1977), que, si bé en general és de caràcter personal, tracta també d'assumptes professionals i polítics. Fontbernat es va cartejar amb tota mena de personalitats: polítics (Josep Tarradellas, Lluís Gausachs, Ventura Gassol, Francesc Ferrer Riba, Fernando Valera, Vincent Auriol, Pierre Lefranc, etc.), artistes (Pau Casals, Josep Carner, Lluís Maria Millet i Ricard Pichot) i d'altres (Cassià Just, Josep Trueta, Carme Companys, Henri Roig, Joseph Sauvy, Louis Courtois de Viçose, etc.). Cal destacar la correspondència amb el president de la Generalitat Josep Tarradellas, tant per afers interns de la Generalitat com per temes personals.

La documentació política (1939-1972) inclou actes, convocatòries i decrets de constitució del Consell i del Parlament de Catalunya. Són destacables el projecte de l'Estatut de Catalunya de 1945 i l'acta de proclamació de Tarradellas com a president de la Generalitat (7 d'agost del 1954).

La documentació gràfica (1926-1957) correspon a cartells, programes de concerts, homenatges, festivals, etc. Una mostra és el programa del Festival Català, amb una audició de la cobla La Principal de la Bisbal i d'altres orquestres i cors (París, 12 de febrer de 1928).

Fontbernat va produir el recull d'articles de premsa i revistes (1920-1936), com les barcelonines La Humanitat o La Rambla i la francesa Vu, a fi de portar a terme la seva activitat professional o aplegar informació sobre ell mateix.

Els guions dels glossaris (1959-1977) són majoritàriament els originals que Fontbernat va escriure i llegir a Ràdio les Valls (després Sud Ràdio). També inclou una llista dels títols i les dates d'emissió, amb un total de 1.979 registres. Les bobines corresponents són a l'Arxiu Nacional d'Andorra.

Per acabar, les imatges (1906-1975) consisteixen en una cinquantena de fotografies en paper i blanc i negre. Tenen un gran abast cronològic (des de la infantesa fins a la vellesa de Fontbernat), amb varietat de matèries (personals, polítiques, musicals, etc.). L¿autoria de moltes és desconeguda, però se¿n poden trobar de Martelli (Figueres) ¿prinicipis del segle XX¿, Josep Brangulí Soler (Barcelona) i Alessandro Merletti Quaglia (Barcelona).

Àrea de condicions d’acccés i ús

Accés lliure i gratuït.

Àrea de documentació relacionada

L¿Arxiu Montserrat Tarradellas Macià (AMTM) custodia el centenar de cartes que Fontbernat va escriure a Josep Tarradellas, abans i després de ser nomenat president de la Generalitat. Al Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC) n¿hi ha diverses enviades al mestre Lluís Millet.

També hi ha documentació a la Biblioteca Josep Fontbernat i Verdaguer (Bescanó, de la Diputació de Girona) i l'Arxiu Nacional d'Andorra (bobines amb glossaris). I encara en guarden la seva filla Marylou Fontbernat i el seu net Enric Fontbernat.

Imatges del fons