Història del/s productor/s
Joaquim Cabezas Rectoret (Barcelona, 1935) es va formar en dibuix i gravat a l'Escola Massana de Barcelona. Als anys setanta es va traslladar a la ciutat de Tarragona, on es va integrar en l'Agrupació Fotogràfica de Tarragona, de la qual va ser president. L'any 1970 va començar a fer fotografies i recerca sobre la història de la fotografia. El mateix any va iniciar la seva tasca de col·leccionista creant la seva pròpia col·lecció, que fins al present ha anat ampliant i comerciant. Ha impartit cursets de fotografia, ha participat en concursos en què ha obtingut la distinció d'EFIAF (l'excel·lència de la Féderation Internationale de l'Art Photographique) i ha actuat com a jurat en molts d'altres. També ha rebut el reconeixement de soci d'honor de la Federació Catalana de Fotografia.
Ha fet estudis de recerca històrica entorn de la fotografia antiga, de fotògrafs pioners a les comarques Tarragonines i a la ciutat de Barcelona, de la història del fotògraf de Barcelona Napoleon i dels fotògrafs ambulants de principi del segle XX. Dins del camp d'aquesta recerca en història és autor del treball Pioners de la fotografia a Tarragona 1840-1940, pendent de publicació. Dins de l'àmbit de la difusió, ha col·laborat en nombroses exposicions, com «La fotografia ambulant 1880-1980» i «Setmana Santa», i l'any 2008 va participar en el projecte SCAN a Tarragona, amb xerrades i projeccions de diapositives.
Joaquim Cabezas ha reunit una important col·lecció de fotografies, sobretot de retrats de final del segle XIX i principi del segle XX d'autors tan importants com Napoleon, de Barcelona, i altres autors de Catalunya i Espanya. D'altra banda, també ha aplegat fotografies de vistes de Catalunya i Espanya, i en aquest àmbit actualment se centra molt en les comarques de Tarragona. També conserva una gran col·lecció de revistes antigues i altres materials diversos.
L'any 2000 va vendre a la Diputació un grup de fotografies relacionades amb les comarques gironines i el 22 de maig de 2007 va cedir en dipòsit a l'Arxiu Històric de Tarragona un altre grup de fotografies i documentació relacionades amb la ciutat de Tarragona.
Actualment continua comercialitzant la seva col·lecció.
Història arxivística
Aquesta col·lecció es conservava a l'habitatge habitual del col·leccionista. Les imatges en suport de vidre estaven col·locades en capses de material fotogràfic original i les imatges de paper i plàstic, en fundes i en carpetes ordenades i llistades per zones i per tipus de material, com postals, estereoscòpiques o fotografies més antigues com albúmines.
L'any 2000 la Diputació de Girona va comprar una petita part de la col·lecció de fotografies relacionades amb les comarques gironines. El tractament de les imatges es va iniciar l'any 2001, amb la codificació i la descripció a partir d'un inventari de totes les imatges per posar-les a consulta pública. El 2002 es van fer còpies en suport de polièster de 35 mm i en paper, en blanc i negre, i en format de 8 × 24 cm de les 113 plaques de vidre.
El 2008 es va fer el tractament de neteja, restauració i reubicació en material de conservació permanent: paper de quatre solapes lliure de lignines i capses de cartró de conservació permanent (una de 9 × 13 cm i dues de 6 × 13 cm). No s'han barrejat amb altres fons. El paper es va netejar amb una pera d'aire i un pinzell fi, i es van extreure restes de cola o excrements d'insectes amb un bisturí. Tot seguit, el material es va reubicar, segons els diferents formats, en fundes de polièster d'anelles dins carpetes de cartró de conservació. Hi ha cinc carpetes de diferents formats: 10 × 15 cm, 13 × 18 cm, 18 × 24 cm, 6 × 13 cm i formats petits.
L'any 2009 es va documentar la col·lecció al registre de procedències i el 2010 es va dur a terme la identificació dels procediments, l'agrupació dels reportatges i la distinció de les imatges soltes que no corresponien a cap reportatge. Aquesta tasca va donar com a resultat una nova codificació de les imatges, tot i que mantenien l'organització originària: les imatges estaven ubicades en sis capses, de la 1 a la 3 eren plaques de vidre, la 4 i la 6, paper i plàstic, i la 5, quatre imatges emmarcades. Les imatges tenien una numeració de l'1 fins al final de tot el fons des de la primera capsa fins a l'última. Aquesta numeració es va canviar conservant la numeració antiga escrita als sobres i en altres registres de la BDD. Per exemple: 001_001_002 / 002_001_001 / 003_001_001.
La descripció a la base de dades general del centre es va fer a partir del nivell d'unitat documental simple de totes les imatges i dels reportatges existents. Posteriorment, es va elaborar un quadre de classificació que cal revisar. Alhora es va dur a terme la signatura de tot el material reubicat i el traspàs de les imatges als dipòsits de conservació permanent: les plaques de vidre i el plàstic al dipòsit 1, i el paper al dipòsit 2.
El mateix any 2010 es van digitalitzar les còpies en paper de les plaques de vidre que s'havien fet l'any 2002. Com que eren còpies d'una gran qualitat, es va creure que seria millor digitalitzar aquestes còpies que no pas tornar a manipular les plaques de vidre.
Entre els anys 2012 i 2013 es va digitalitzar la resta de la col·lecció: el paper amb l'escàner Hasselblad Flextight X5 i el paper amb suport rígid i les imatges emmarcades amb la càmera Phase One.
Actualment les fotografies originals es conserven als dipòsits de conservació d'INSPAI.
