Codi de referència

CAT INSPAI 46

Nivell de descripció

Fons

Títol

Fons Josep Fontbernat Verdaguer

Data/es

Dates de creació i d¿agregació: 1906-1975

Volum i suport

50 fotografies positives en suport paper, en blanc i negre de diferents formats, i 2.074 documents: 53 cartes; 1.979 glossaris en format paper; 19 actes, convocatòries i decrets polítics; 13 programes i cartells de concerts, festivals i homenatges, i una desena d¿articles de premsa i revistes.

Nom del productor/s

Josep Fontbernat i Verdaguer

Història del/s productor/s

Josep Fontbernat Verdaguer (Estanyol, 1 de maig del 1896 - Andorra la Vella, 22 de març del 1977) fou un escriptor, músic i polític gironí. De petit es traslladà a Anglès amb la seva família, després a Girona a fer el batxillerat i, posteriorment, va estudiar música a Barcelona amb Enric Morera. En els anys següents, fou director de l¿Orfeó Canigó i fundà el de Llevant, ambdós de la capital catalana. Militant d¿Estat Català, es va exiliar a França a finals del 1918 per evitar fer el servei militar. Allà, rebé les orientacions musicals de Déodat de Séverac i Vincent d¿Indy, i s¿implicà en el cant coral: va crear i dirigir el Cor Català (Perpinyà), la Coral Déodat de Séverac (Tolosa de Llenguadoc), la Coral Occitana (París) i la Coral Bourée d¿Auvergne (París). Amic íntim de Francesc Macià, participà en els Fets de Prats de Molló (1926), arran dels quals va ser detingut i expulsat a Bèlgica. Continuà a l¿exili fins al 1930. Durant la Segona República va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya (1932), nomenat delegat del govern de la Generalitat al Gran Teatre del Liceu (1933) i director general de la radiodifusió de Catalunya (1936-1939). A més, organitzà la famosa Coral dels Cent Homes, dirigí l¿Orquestra Filharmònica de Barcelona (1935) i constituí l¿Orquestra Simfònica de les Emissores de la Generalitat (1936), unió de les orquestres de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. En finalitzar la Guerra Civil espanyola, s¿exilià de nou a França, on va escriure articles polítics i musicals per a diferents publicacions. El 1952 s¿establí a Andorra, on fundà els Cors Andorrans i col·laborà en diversos programes en català de Ràdio les Valls. El més conegut va ser Glossari andorrà, que s¿inicià el 20 de juliol de 1959 i s¿escoltà a Catalunya, el Rosselló i les Illes Balears. De fet, n¿esdevingué el director quan l¿emissora va passar a anomenar-se Sud Ràdio. Cal destacar que aquest programa impulsà la naixença de la primera emissió radiofònica diària feta en català després del 1939 a la Catalunya ocupada: el programa L¿Hora de Catalunya, que va començar l¿1 de novembre de 1965 des de Figueres dirigit pel periodista Emili Casademont, un dels primers biògrafs de Fontbernat. Residí a Andorra fins a la seva mort, si bé en algunes ocasions va venir a Catalunya per participar en actes com la proclamació de Bellpuig (Urgell) com a Ciutat Pubilla de la Sardana (1972) o l¿homenatge a la cobla La Principal de Peralada (1974). Publicà les monografies La batalla de Prats de Molló (1930) i Glossari andorrà (1966).

Història arxivística

La documentació va acompanyar Josep Fontbernat al llarg de la seva vida per Catalunya, França i Andorra. Degut als dos exilis que va patir (1918-1930 i 1939-1977), no es va establir en un domicili permanent fins al 1952, quan va arribar a Andorra la Vella i es va domiciliar en una casa familiar a l¿avinguda de Meritxell, número 22. Després de la seva mort, la seva filla Marylou Fontbernat va traslladar els documents a Perpinyà, on vivia. Aquesta, un cop finada la seva germana, va proposar a la Diputació de Girona comprar una part del fons, la qual va ingressar a l¿Arxiu d¿Imatges Emili Massanas Burcet (actual INSPAI) el 1999.

Dades sobre l’ingrés

El fons va ser adquirit per la Diputació de Girona el 1999.

Abast i contingut

El fons personal de Josep Fontbernat és el resultat de la seva activitat ¿i de la dels diferents components de la seva família¿ al llarg de la seva vida, en el marc de les seves activitats personals, professionals i polítiques. El productor es va relacionar de manera directa amb el govern de la Generalitat al llarg de tot l¿exili i, per tant, és interessant per al seu estudi i també de tot el que va succeir al seu voltant. La sèrie més rellevant és la correspondència (1933-1977), que, si bé en general és de caràcter personal, tracta també d¿assumptes professionals i polítics. Fontbernat es va cartejar amb tota mena de personalitats: polítics (Josep Tarradellas, Lluís Gausachs, Ventura Gassol, Francesc Ferrer Riba, Fernando Valera, Vincent Auriol, Pierre Lefranc, etc.), artistes (Pau Casals, Josep Carner, Lluís Maria Millet i Ricard Pichot) i d¿altres (Cassià Just, Josep Trueta, Carme Companys, Henri Roig, Joseph Sauvy, Louis Courtois de Viçose, etc.). Cal destacar la correspondència amb el president de la Generalitat Josep Tarradellas, tant per afers interns de la Generalitat com per temes personals. La documentació política (1939-1972) inclou actes, convocatòries i decrets de constitució del Consell i del Parlament de Catalunya. Són destacables el projecte de l¿Estatut de Catalunya de 1945 i l¿acta de proclamació de Tarradellas com a president de la Generalitat (7 d¿agost del 1954). La documentació gràfica (1926-1957) correspon a cartells, programes de concerts, homenatges, festivals, etc. Una mostra és el programa del Festival Català, amb una audició de la cobla La Principal de la Bisbal i d¿altres orquestres i cors (París, 12 de febrer de 1928). Fontbernat va produir el recull d¿articles de premsa i revistes (1920-1936), com les barcelonines La Humanitat o La Rambla i la francesa Vu, a fi de portar a terme la seva activitat professional o aplegar informació sobre ell mateix. Els guions dels glossaris (1959-1977) són majoritàriament els originals que Fontbernat va escriure i llegir a Ràdio les Valls (després Sud Ràdio). També inclou una llista dels títols i les dates d¿emissió, amb un total de 1.979 registres. Les bobines corresponents són a l¿Arxiu Nacional d¿Andorra. Per acabar, les imatges (1906-1975) consisteixen en una cinquantena de fotografies en paper i blanc i negre. Tenen un gran abast cronològic (des de la infantesa fins a la vellesa de Fontbernat), amb varietat de matèries (personals, polítiques, musicals, etc.). L¿autoria de moltes és desconeguda, però se¿n poden trobar de Martelli (Figueres) ¿prinicipis del segle XX¿, Josep Brangulí Soler (Barcelona) i Alessandro Merletti Quaglia (Barcelona).

Condicions d’accés

Accés lliure i gratuït.

Documentació relacionada

L¿Arxiu Montserrat Tarradellas Macià (AMTM) custodia el centenar de cartes que Fontbernat va escriure a Josep Tarradellas, abans i després de ser nomenat president de la Generalitat. Al Centre de Documentació de l¿Orfeó Català (CEDOC) n¿hi ha diverses enviades al mestre Lluís Millet. També hi ha documentació a la Biblioteca Josep Fontbernat i Verdaguer (Bescanó, de la Diputació de Girona) i l¿Arxiu Nacional d¿Andorra (bobines amb glossaris). I encara en guarden la seva filla Marylou Fontbernat i el seu net Enric Fontbernat.

Autoria i data/es

Sílvia Padrós, octubre del 2016. Actualizat per Roger Mirabent, agost del 2022.

Fonts

ESCULIES SERRAT, Joan. Josep Fontbernat: Conseller de Tarradellas. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2017. 243 p. GAY FRIAS, Josep Víctor; CASADEMONT COMAS, Emili; FONTSERÉ, Carles. Josep Fontbernat i Verdaguer (1896-1977: Imatges i documents. 1a ed. Girona: Diputació de Girona, 2006. (Col·lecció Josep Pla; 17). 216 p. «Homenatge a Josep Fontbernat i Verdaguer». Àgora Cultural [Andorra la Vella: Societat Andorrana de Ciències], núm. 16-17 (març 2022), p. 3-17. BONAVENTURA, Daniel. [Articles]. Diari de Girona (27 novembre 1999), p. 45; 28 (novembre 1999), p. 28, i 11 (maig 1997), p. 18.