CICLE DE CONFERENCIES
FORMACIÓ
FORMACIÓ - IMÀGORA
Cicle Triangular: dona, narració i memòria en la fotografia documental- 2023
Les conferències d'INSPAI tenen l'objectiu d'impulsar la cultura fotogràfica a partir de les experiències dels ponents.
El mes de setembre comença el «Cicle triangular», en el qual es proposa reflexionar sobre la fotografia documental i el fotoperiodisme, dues branques de la fotografia que plantegen diferents problemàtiques que afecten directament la societat actual. El cicle té com a objectiu divulgar la fotografia documental i les seves pràctiques a través de la mirada de les dones per reivindicar el seu paper en l’escena fotoperiodística actual.
Les fotògrafes i artistes Maria Contreras Coll i Lurdes R. Basolí són les dues protagonistes d’aquest cicle. Són dones de l’àmbit del fotoperiodisme i la fotografia documental que ens parlaran de la seva feina (d’on neix, per què i com), dels seus projectes artístics, del tractament dels temes que escullen i de les dificultats a què s’enfronten per la seva condició feminista quan desenvolupen els seus treballs com a fotògrafes.
CONFERÈNCIA: «Les dones revisitant la religió»
A càrrec de Maria Contreras Coll, fotògrafa documental i narradora visual d’històries.
Dijous, 14 de setembre, a les 19.00h - Casa de Cultura de Girona
Gratuït (places limitades)
Maria Contreras Coll (Barcelona, 1991) és fotògrafa documental i narradora visual d’històries. És exploradora de National Geographic, Premi Nacional de Cultura de Catalunya, i col·labora amb mitjans internacionals com The New York Times o Bloomberg. Des de 2017, el seu interès ha estat documentar la manera com les dones revisiten la religió i l’espiritualitat i eliminen pràctiques patriarcals en països com el Nepal, els Estats Units o Àustria. Actualment treballa en un projecte Meridian de National Geographic Society sobre els arbres a la Mediterrània, i cursa el Màster en direcció per l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), on està treballant en la seva primera pel·lícula de ficció.
«Vaig tenir la meva primera menstruació quan tenia onze anys i he sentit un conflicte sobre la meva pròpia sang menstrual la major part de la meva vida adulta. A l’escola, els nois se’n reien, i jo no n’havia de parlar. L’única resposta al meu dolor mensual per part dels ginecòlegs era prendre’m un analgèsic. “Hi ha d’haver alguna cosa que hem oblidat, que no sabem, que està amagada”, solia pensar.
»Quan l’any 2015 vaig llegir en un article d’una ONG que les dones menstruants a les zones rurals del Nepal no podien entrar a casa seva segons una tradició hindú, em vaig sorprendre molt. No només sentien aquest estigma i silenci, sinó que a més estaven forçades a estar aïllades, i ni tan sols se’ls permetia anar a les seves habitacions o ballar en una festa. Des d’aleshores, vaig iniciar un viatge per llocs com els Estats Units o Àustria, explorant diferents filosofies i religions, i intentant respondre una pregunta: puc ser feminista i alhora religiosa?»
Maria Contreras Coll (Barcelona, 1991) és fotògrafa documental i narradora visual d’històries. És exploradora de National Geographic, Premi Nacional de Cultura de Catalunya, i col·labora amb mitjans internacionals com The New York Times o Bloomberg.
Des de 2017, el seu interès ha estat documentar la manera com les dones revisiten la religió i l’espiritualitat i eliminen pràctiques patriarcals en països com el Nepal, els Estats Units o Àustria. Actualment treballa en un projecte Meridian de National Geographic Society sobre els arbres a la Mediterrània, i cursa el Màster en direcció per l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), on està treballant en la seva primera pel·lícula de ficció.
VISITA GUIADA: Exposició «Días eternos» d'Ana María Arévalo Gosen
A càrrec de Javier Luengo, fotoperiodista i resident de l'Associació Cultural La Volta.
Dijous, 21 de setembre, a les 19.00h - Casa de Cultura de Girona
Gratuït (places limitades)
L’exposició d’Ana María Arévalo Gosen (Caracas, 1988), fotoperiodista veneçolana, presenta una sèrie de fotografies sobre les condicions de vida de les dones a la presó a El Salvador i Guatemala entre 2017 i 2022.
L’artista utilitza la narració visual per defensar els drets de les dones i denunciar altres qüestions socials i ambientals. El seu treball és fruit de la combinació d’una investigació rigorosa amb històries íntimes, i pretén crear un impacte positiu per a un canvi social a llarg termini, a través d’una narració emocional, directa i honesta.
«Días eternos» ha estat guanyadora de diversos premis, entre els quals destaquen el Premi Lumix Photo, el Premi Leica Oskar Barnack i el Premi Camille Lepage al VISA pour l’Image (2021).
Ana María Arévalo va néixer a Veneçuela el 1988. El 2009 es va traslladar a Tolosa de Llenguadoc (França), on va descobrir la seva passió per la fotografia.
El 2014 es va mudar a Hamburg (Alemanya), i va començar a treballar-hi com a artista visual independent. Actualment viu a Bilbao i segueix desenvolupant projectes a l’Amèrica Llatina. També treballa per a mitjans internacionals com The New York Times, National Geographic i El País Semanal. La seva obra ha estat exposada a Fotografiska Museum New York City, al Museu Ernst Leitz, al festival Photoville de Nova York, al Helsinki Photo Festival, al festival Manifest de Tolosa, al Lumix Festival de Berlín i a les galeries Leica de Madrid i Londres.
CONFERÈNCIA: «De qui és la meva mirada?»
A càrrec de Lurdes R. Basolí, artista visual i fotògrafa
Dijous, 28 de setembre, a les 19.00h - Casa de Cultura de Girona
Gratuït (places limitades)
Lurdes R. Basolí (Granollers, 1981) és artista visual i fotògrafa, llicenciada en comunicació audiovisual per la Universitat Ramon Llull. Va ser la primera fotògrafa del país a guanyar el Premi Inge Morath, atorgat per l’Agència Magnum a fotògrafes menors de trenta anys. La seva pràctica artística ha evolucionat cap a una fotografia basada en el consentiment, amb perspectiva de gènere i descolonial.
L’artista utilitza la narració visual per defensar els drets de les dones i denunciar altres qüestions socials i ambientals. El seu treball és fruit de la combinació d’una investigació rigorosa amb històries íntimes, i pretén crear un impacte positiu per a un canvi social a llarg termini, a través d’una narració emocional, directa i honesta.
«L’experiència d’un road trip que vaig fer l’estiu del 2014 pel riu Danubi amb un col·lectiu de fotògrafes d’arreu del món va canviar la meva relació amb la fotografia. Per què va(m) funcionar? Per què el treball generat va ser inspirador per a tantes persones? El relat dominant, tant dins com fora de la fotografia, deia que no podia sortir bé.
»Quasi deu anys després, la cerca de respostes travessa els meus projectes. Alhora, sorgeixen noves qüestions: De qui és aquesta mirada que carrego? La figura del fotoperiodista, és eminentment masculina? El nostre imaginari, és colonialista? Les històries que explico, poden canviar el món? Blank, La Sucursal, Ser Otra, #serlobas…
»Amb la conferència “De qui és la meva mirada?” vull compartir treballs vells, en revisió, i projectes actuals que busquen altres narratives fotogràfiques, amb l’objectiu de reflexionar, al cap i a la fi, sobre qüestions de la cultura visual contemporània.»
Cicle Triangular: cos, política i matge - 2022
Aquesta tardor comença el «Cicle triangular», amb dues conferències que proposen reflexionar sobre les possibles interrelacions entre cos, política i imatge, els afectes i efectes que despleguen, i els mecanismes que poden posar en moviment aquestes interrelacions.
Les fotògrafes i artistes Tanit Plana i Ona Bros seran les dues protagonistes d’aquest cicle. Ens parlaran del seu treball artístic, dels seus processos d’investigació i de les seves aproximacions a aquest espai ple d’afectes, dissonàncies i friccions que constitueix la confluència de cos, política i imatge. Ambdues conferències tindran lloc a la Casa de Cultura de Girona.
Pot ser la fotografia una eina política?
A càrrec de Tanit Plana, artista i fotògrafa llicenciada en comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra.
Dijous, 20 d'octubre, a les 19.00h - Casa de Cultura de Girona
Gratuït (places limitades)
Segons l'artista Tanit Plana: «La fotografia, entesa com a espai públic, com a lloc de trobada, és una eina política en tant que hi conflueixen els cossos, les mirades i les circumstàncies de les persones que formen l’equació. Es genera una intimitat radical i fugaç que transforma no només aquelles persones que han estat presents en la producció de la imatge, sinó també aquelles que la miren des de la sala d’exposicions, des del llibre de fotografia o des de la pantalla del mòbil.
Les joves venen a la fotografia a dir que no. Que la bellesa és fastigosa. La bellesa de la complementarietat dels sexes, dels vestits de casament, la bellesa de les marques i la dels filtres de Snapchat és repugnant. Venen a la fotografia no tant per mostrar-se com per preguntar-nos a qui serveix el règim de la por que sustenta les presons. Venen a plorar d’angoixa també. Tenen por de no viure fins als quaranta anys.
I així, un darrere l’altre, s’obren tots els melons. S’activen totes les preguntes mentre elaborem les imatges. La fotografia, com una forma d’escoltar.»
Tanit Plana (Barcelona, 1975) és una artista i fotògrafa llicenciada en comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra.
Els seus processos d’investigació i producció artística han rebut les beques Art for Change 2012 de la Fundació “la Caixa”, Leonardo de la Fundació BBVA el 2016, Barcelona Crea 2020 i Propuestas VEGAP 2021, entre d’altres.
Una retrospectiva de la seva obra, amb especial èmfasi a treure a la llum les infraestructures d’internet a través del projecte «Escala y fragmento», s’ha pogut veure a la Sala Canal de Isabel II de Madrid (2019). La proposta «Part», de moviment contemporani, al voltant de les violències sobre els cossos gestants, es va mostrar a l’Auditori de Barcelona (2021), i «Púber», l’exploració de l’adolescència i les seves pràctiques socioculturals a través del retrat, a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona (2021).
La seva obra forma part del fons del Museu del Paisatge de Catalunya d’Olot, de la Col·lecció del Pla Nacional de Fotografia, de la Col·lecció Arxiu i Memòria de l’Ajuntament de Girona, del Centro de Arte Dos de Mayo a la Comunitat de Madrid, del Fons National d’Art Contemporain del Ministeri de Cultura de França i del MACBA.
La seva relació amb la pedagogia de la imatge, així com els processos de mediació que triangulen cos, política i imatge, han estat una constant en la seva trajectòria. Ha treballat en el Laboratori de les Arts de l’Obra Social “la Caixa”, al Centre d’Arts Santa Mònica i al MAC de Mataró, entre d’altres, com a creadora d’activitats relacionades amb la fotografia per a infants i adolescents. És col·laboradora habitual d’A Bao A Qu, ha estat professora de fotografia a la Universitat Pompeu Fabra i és tutora dels treballs de fi de grau de fotografia d’IDEP.
El cos com a mètode
A càrrec d'Ona Bros, artista visual, investigadora pornògrafa i criant. És llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, graduada en fotografia per la Fundació Politècnica de Catalunya i Màster en producció i investigació artística per la Universitat de Barcelona.
Dijous, 10 de novembre, a les 19.00h - Casa de Cultura de Girona
Gratuït (places limitades)
En aquesta conferència, Ona Bros compartirà els seus últims projectes al voltant de la imatge pornogràfica i de les narratives de la biomedicina reproductiva, tot explicant quin ha estat el trajecte que l’ha dut a aquests camps d’interès, així com les metodologies d’investigació utilitzades.
Segons l'artista: «Les imatges es fan carn i el cos està farcit d’imatges. La relació entre aquestes dues categories és difosa i transcendeix el fet representacional. Cossos i imatges es (com)mouen i afecten políticament. Aquesta relació ha estat el motor de la meva pràctica artística des de fa dues dècades, un àmbit de treball implicat en el coneixement situat, l’experiència col·lectiva encuerpada i una atenció activa cap a les congregacions difoses d’agents humans i no humans.»
Ona Bros (Lleida, 1977) és artista visual, investigadora pornògrafa i criant. És llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, graduada en fotografia per la Fundació Politècnica de Catalunya i Màster en producció i investigació artística per la Universitat de Barcelona.
Parteix de l’atenció política a les imatges com a catalitzadores de complexos semioticotecnicomaterials. La seva pràctica és situada i encuerpada, investiga sempre a partir del que és experimentat i des de la seva relacionalitat, en un habitar queer i una sensibilitat transfeminista. Treballa amb la fotografia, el vídeo, l’escriptura i les arts en viu, materials que posa en relació amb camps epistèmics distants a la recerca d’unes narratives que esberlin (potser/breument) els presents.
La seva pràctica interroga el tabú com a zona social densament nervificada i farcida d’imaginaris. En «Cum Shot» utilitza l’autoetnografia per analitzar les constel·lacions d’humans i no humans implicades en la construcció de les imatges sexualment explícites.
Actualment, i a partir de la seva experiència gestacional, està investigant els discursos entorn de la genètica en el context dels biomercats globals en el camp de la reproducció assistida. El projecte «BetaBlastoCuir» amalgama narratives científiques, mitològiques, somàtiques i poètiques per proposar altres imaginaris que ampliïn les possibilitats en la reproducció de la vida, els vincles del parentiu i les pràctiques de la maternitat.
Avui en dia continua investigant la producció pornogràfica amb el projecte col·lectiu IEP - Institut d’Estudis del Porno.
Descarrega't el pdf amb la informació
2019 - CONFERÈNCIA «FOTOGRAFIA I PATRIMONI: VALENTÍ FARGNOLI I LA CATALOGACIÓ I RECUPERACIÓ DELS BÉNS ARQUITECTÒNICS I ARTÍSTICS A CATALUNYA DURANT EL NOUCENTISME»
A càrrec de Carmen Perrotta, historiadora de l'art, doctora especialista en història de la fotografia del segle XX, i Montserrat Baldomà, conservadora de fotografia, historiadora i fotògrafa
Dimarts, 8 d'octubre, a les 19.30h - Casa de Cultura de Girona
Gratuït (places limitades)
Fotografia i patrimoni formen un binomi de llarga tradició. Les iniciatives per conèixer i protegir el patrimoni artístic tenen els seus antecedents més significatius a França i Anglaterra, països on la fotografia va formar part ben aviat de la sistemàtica del coneixement, i amb la qual es descobrí una nova manera de mirar i de comunicar el patrimoni cultural, i particularment l'arquitectura.
Aquesta herència es va posar de manifest en els projectes desenvolupats al país des de finals del segle xix, d'entre els quals destaca el Repertori iconogràfic d'Espanya, dirigit per Jeroni Martorell, que documentà el patrimoni artístic del país d'una manera exhaustiva i amb les garanties científiques més exigents de cara al muntatge de la mostra «El arte en España», en el marc de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Per portar a terme aquesta tasca, i amb la col·laboració d'Adolf Mas, es va enrolar en el projecte un reduït però experimentat equip de fotògrafs —entre els quals, Valentí Fargnoli—, que van recórrer el territori i van generar un extraordinari compendi fotogràfic sobre patrimoni monumental i artístic peninsular que encara avui és un referent imprescindible.
2019 - CONFERÈNCIA «VALENTÍ FARGNOLI: L'OBJECTIU I LA MIRADA COM A INSTRUMENT DE REPRESENTACIÓ»
A càrrec de Marta Grassot, historiadora de l'art i arxivera
Dimarts, 19 de novembre, a les 20 h - Casa de Cultura de Girona
Gratuït (places limitades)
L'objectiu fotogràfic i la mirada, dos elements perfectament associats dins el món de la fotografia, esdevenen l'eix a través del qual explicarem la mirada de Fargnoli com a fotògraf i l'estètica compositiva de l'artista al llarg de la seva carrera professional.
Fargnoli va saber mostrar el món d'una manera captivadora, i va fer que la seva obra fotogràfica esdevingués d'una qualitat excel·lent en tots els gèneres que va tractar, des la fotografia d'encàrrec fins a la fotografia per a concursos. Partint d'un escenari en què revisarem les principals particularitats dels diferents fons fotogràfics que es conserven de Fargnoli, establirem i analitzarem les pautes que va seguir Fargnoli i que el convertiren en un dels millors fotògrafs del segle xx. Així mateix, compararem Fargnoli amb grans fotògrafs internacionals, per comprovar que la seva obra es pot considerar un dels grans referents de la història de la fotografia no tan sols a Catalunya sinó més enllà de les nostra frontera.
