Dimecres 15 de Febrer
Processos fotogràfics i fotomecànics - Col·lecció Emili Massanes | INSPAI
IDENTIFICACIÓ DE PROCESSOS FOTOGRÀFICS I FOTOMECÀNICS DEL FONS I LA COL·LECCIÓ EMILI MASSANAS I BURCET D'INSPAI
INSPAI va participar a les 17es Jornades Antoni Varés d'Imatge i Recerca organitzades pel Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l'Ajuntament de Girona
INSPAI va presentar l'estudi de la investigació i la identificació de procediments fotogràfics i fotomecànics del Fons i la Col·lecció Emili Massanas i Burcet.
Qui era Emili Massanas i Burcet i com va crear la seva col·lecció?
Emili Massanas i Burcet (1940-1991) va ser col·leccionista i home de recerca. Va elaborar la història de la fotografia de les comarques gironines mitjançant la revisió de fonts documentals com padrons d'habitants municipals, manuals de fotografia, actes d'ajuntaments, etc. Aquesta tasca pionera la va complementar amb la recollida de fotografies de quasi tots els autors dels quals trobava informació. Tot aquest recull de fotografies i autors el va ajudar a treballar en una història de la fotografia i en un estudi de galeries i d'autors que havien treballat a les comarques gironines des dels inicis de la fotografia. El resultat va ser un conjunt de materials, suports, formats i procediments fotogràfics variats, datat entre 1845 i 1991.
El fons i la col·lecció creats per Emili Massanas van ingressar a la Diputació l'any 1993, fet que va propiciar la inauguració d'un arxiu fotogràfic amb el seu nom. L'any 2008 l'arxiu es va reorientar i es va convertir en INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona.
Els restauradors
Esther Llorca i
Jordi Mestre Vergés, juntament amb la tècnica d'arxiu d'INSPAI Sònia Granel Marín, al llarg del 2018 van treballar en la identificació de processos fotogràfics i fotomecànics del Fons i de la Col·lecció Emili Massanas i Burcet, amb l'objectiu d'aprofundir en l'estudi iniciat per Massanas des d'un punt de vista més tècnic.
De tot el conjunt del fons, es van revisar 14.591 positius en paper, fotografies en blanc i negre i color de les quals es van identificar els procediments fotogràfics i fotomecànics, els suports, l'estat de conservació i els sistemes de guarda, i es va fer un registre de cadascuna de les peces amb el resultat de la identificació mitjançant la realització de fotografies amb un microscopi digital de 300 augments, amb un microscopi analògic de 30 augments i la realització de fotografies amb càmera.
Es van emprar altres eines, com bibliografia específica i recursos digitals d'identificació de procediments, i proves d'identificació pràctiques.
A partir de l'observació acurada de les fotografies i postals, de l'exposició de raonaments i explicacions, es van poder extreure conclusions i determinar que hi havia alguns procediments del tot típics i fàcils d'identificar, però en altres casos la dificultat va ser màxima, per la barreja de tècniques en els procediments.
La identificació de procediments fotogràfics
En la revisió i estudi del Fons es va detectar que hi eren presents els principals procediments fotogràfics en suport paper: albúmina, cianotip, platinotip, aristotip i carbó, i es van trobar abundants fotografies de gelatina i plata de revelatge. Però en un fons tan ampli com aquest també es van trobar diversos casos més complexos d'identificar.
Igualment, entre els procediments ja assentats, es mostren períodes d'evolució, de comunió entre un procediment i un altre de nou (prometedor o no), la qual cosa dona lloc a proves, experiments, barreges de materials possiblement ideades en el laboratori del mateix fotògraf o barreges poc emprades que, per la raó que sigui, no es desenvolupen a gran escala però de les quals arriben algunes mostres.
Aquestes «receptes diferents», més o menys enginyoses, queden en certa manera fora dels estàndards establerts quan la tasca d'identificació es basa en els paràmetres de James M. Reilly. En la majoria dels casos queden orfes de classificació i de nom propi.
Així doncs, es va concloure que la possibilitat de realitzar anàlisis científiques capaces d'identificar els materials proteics, minerals o metalls de les fotografies (XRF, FT-IR) aportaria llum sobre els components i també sobre les necessitats de conservació i sobre la mateixa història de la fotografia.
Alguns exemples d'aquests procediments «orfes» esmentats anteriorment són albúmines amb una fina capa de barita, aristotips al col·lodió (cel·loïdina) i aristotips a la gelatina (citrat) amb tons i acabats gens convencionals, fotografies en paper leptogràfic, fotografies amb emulsió de gelatina envernissades amb col·lodió o vernissos desconeguts, entre d'altres.
Identificació de procediments fotomecànics
Dins dels arxius de fotografies es troben sovint postals que a vegades són fotogràfiques, però també són molt corrents les anomenades fotomecàniques, impreses mitjançant procediments diversos. En el Fons i col·lecció Emili Massanas i Burcet es conserven una gran quantitat de postals tant fotogràfiques com fotomecàniques, de les quals també s'ha abordat la identificació, posant especial atenció a les postals impreses, que generalment queden sempre en un segon pla.
En aquestes postals s'han trobat tres sistemes d'impressió diferenciats, en els quals s'han identificat diverses tècniques: impressions en relleu (fototipografia), impressions al buit (fotogravat i retrogravat) i impressions planogràfiques (col·lotípia, fotolitografia i òfset).
En tots els casos es tracta de procediments d'impremta i els materials constitutius de la imatge final són radicalment diferents dels de les fotografies. Això és, de paper i tinta i, en conseqüència, el procés natural de degradació i les necessitats de conservació i restauració també són diferents dels que es requereixen per a les fotografies.
La gestió de la conservació i restauració d'aquests materials és més propera als especialistes de material gràfic (paper) que no pas als especialistes en conservació i restauració de fotografies.
Resultats del projecte
De les 14.591 fotografies estudiades s'han identificat els procediments següents:
Tipus de procediment - Quantitat
Gelatina i plata de revelatge per contacte 2.000
Gelatina i plata de revelatge químic 7.753
Gelatina envernissada al col·lodió 10
Albúmines 800
Albúmines mat 10
Albúmines ferrotipades 20
Albúmines amb fina capa de barita 5
Aristitotip al col·lodió 200
Aristotip a la gelatina 50
Paper leptogràfic de Jean Laurent 50
Paper salat 10
Platinotips 50
Cianotips 4
Carbons 10
Fotografies en color a la gelatina 1.000
Procediments fotomecànics sobre suport paper
Fototipografies 100
Gravats al buit 200
Rotogravat 100
Fototípia o col·lotípia 1.119
Òfset 1.000
Fotolitografia 100
En acabar l'estudi, els tècnics van concloure que el Fons i col·lecció Emili Massanas i Burcet conté molts dels principals procediments que s'han utilitzat en fotografia al llarg de la història d'aquesta disciplina, però també alguns exemples molt interessants ja sigui per la seva complexitat tècnica o per la barreja de dos procediments. Per tant, aquest fons és un instrument magnífic per a l'aprenentatge dels procediments fotogràfics històrics i de les degradacions que es poden presentar.
FOTO 1: Jordi Mestre Vergés. Retrat d'Emili Massanas a la trobada anual de persones d'ètnia gitana, Marsella, 1980. Fons i col·lecció Emili Massanas i Burcet. INSPAI. Diputació de Girona. Fotografia monocroma a les sals de plata obtinguda per revelatge sobre paper a la gelatina. IF-65720.
FOTO 2: Jordi Mestre Vergés. Microscopi digital de 300 augments, Girona, 2019. INSPAI. Diputació de Girona.
FOTO 3: Autoria desconeguda. Vista d'una avinguda de París, ca.1855-1886. Fons i col·lecció Emili Massanas i Burcet. INSPAI. Diputació de Girona. Fotografia estereoscòpica a les sals de plata en paper albuminat, amb capa de barita, sobre cartró secundari. A la dreta, detall de la imatge, on es visible la capa de barita (imatge extreta amb el microscopi digital de 300 augments). IF-1104444.
FOTO 4: Autoria desconeguda. Paisatge, ca. 1900-1910. Fons i col·lecció Emili Massanas i Burcet. INSPAI. Diputació de Girona. Targeta postal en paper, impressió planogràfica (òfset). A la dreta, detall de la imatge, on es visible la trama de l'òfset (imatge extreta amb el microscopi digital de 300 augments). IF-1105924.