Emili Massanas i Burcet (1940-1991) va ser col·leccionista i home de recerca. Va elaborar la història de la fotografia de les comarques gironines mitjançant la revisió de fonts documentals com padrons d'habitants municipals, manuals de fotografia, actes d'ajuntaments, etc. Aquesta tasca pionera la va complementar amb la recollida de fotografies de quasi tots els autors dels quals trobava informació. Tot aquest recull de fotografies i autors el va ajudar a treballar en una història de la fotografia i en un estudi de galeries i d'autors que havien treballat a les comarques gironines des dels inicis de la fotografia. El resultat va ser un conjunt de materials, suports, formats i procediments fotogràfics variats, datat entre 1845 i 1991.

El fons i la col·lecció creats per Emili Massanas van ingressar a la Diputació l'any 1993, fet que va propiciar la inauguració d'un arxiu fotogràfic amb el seu nom. L'any 2008 l'arxiu es va reorientar i es va convertir en INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona.

Els restauradors Esther Llorca i Jordi Mestre Vergés, juntament amb la tècnica d'arxiu d'INSPAI Sònia Granel Marín, al llarg del 2018 van treballar en la identificació de processos fotogràfics i fotomecànics del Fons i de la Col·lecció Emili Massanas i Burcet, amb l'objectiu d'aprofundir en l'estudi iniciat per Massanas des d'un punt de vista més tècnic.

De tot el conjunt del fons, es van revisar 14.591 positius en paper, fotografies en blanc i negre i color de les quals es van identificar els procediments fotogràfics i fotomecànics, els suports, l'estat de conservació i els sistemes de guarda, i es va fer un registre de cadascuna de les peces amb el resultat de la identificació mitjançant la realització de fotografies amb un microscopi digital de 300 augments, amb un microscopi analògic de 30 augments i la realització de fotografies amb càmera.

Es van emprar altres eines, com bibliografia específica i recursos digitals d'identificació de procediments, i proves d'identificació pràctiques.

A partir de l'observació acurada de les fotografies i postals, de l'exposició de raonaments i explicacions, es van poder extreure conclusions i determinar que hi havia alguns procediments del tot típics i fàcils d'identificar, però en altres casos la dificultat va ser màxima, per la barreja de tècniques en els procediments.

En la revisió i estudi del Fons es va detectar que hi eren presents els principals procediments fotogràfics en suport paper: albúmina, cianotip, platinotip, aristotip i carbó, i es van trobar abundants fotografies de gelatina i plata de revelatge. Però en un fons tan ampli com aquest també es van trobar diversos casos més complexos d'identificar.