INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, ha presentat avui dijous, 5 d'octubre, l'exposició «Coexistir», de Pau de la Calle Argelés. El projecte guanyador de la vint-i-unena edició de Joves Fotògraf(e)s de Catalunya.
El projecte fotogràfic el formen trenta imatges en color de gran qualitat, són fotografies sobre el maltractament i l'abandonament d'animals de granja considerats víctimes d'explotació ramadera, animals recuperats que ara viuen a les instal·lacions de la Fundació Santuari Gaia a Camprodon. És un reportatge, segons els jurat, molt cinematogràfic però alhora molt proper i quotidià que a través de les imatges explica una història i la relació entre els animals i els seus cuidadors, a la Fundació Santuari Gaia.
El premi Joves Fotògraf(e)s de Catalunya és un projecte engegat per INSPAI que va néixer l'any 2001 amb la voluntat d'impulsar la fotografia artística i documental i, alhora, donar suport a la creació, estimular els fotògrafs i fotògrafes a desenvolupar projectes i promoure l'obra de creadors audiovisuals.
Amb aquest programa s'aconsegueix, d'una banda, generar un espai de trobada de l'obra de fotògrafs i fer-ne difusió, fomentar la creació fotogràfica i acostar al gran públic la fotografia des de tots els vessants; de l'altra, oferir als ajuntaments una proposta cultural mitjançant una exposició itinerant i el catàleg corresponent.
La convocatòria del Premi Joves Fotògraf(e)s de Catalunya està dotada amb un premi de 1.000 € per al projecte seleccionat.
L'artista explica el reportatge fotogràfic
La Fundació Santuari Gaia és un centre vegà de rescat i recuperació d'animals considerats de granja i que han sigut víctimes d'explotació ramadera, maltractament o abandonament. En el moment que es va crear, només hi havia dos santuaris com aquest a Espanya, però cap destinat als animals de granja. «A Gaia volem que la gent, a través de les històries d'aquests animals, no els vegi com un producte, sinó com si fossin el gos o el gat de casa».
En el moment en què els animals arriben al Santuari, comencen una nova vida on tots són tractats com a iguals. Els posen noms de persona perquè els consideren iguals als humans. Ismael López, que també va contribuir a la creació del Santuari, explica que són éssers que, com les persones, senten, pateixen i volen viure en llibertat. No volen ser explotats, ni maltractats, ni assassinats. Aquí és on els retornen la dignitat. Deixen de ser un número per convertir-se en un ésser únic i irrepetible. Per això mai repeteixen els noms. Al principi ell i el Coque s'encarregaven de tot. El Santuari ha evolucionat molt. Van començar amb un terreny de 3.000 m². Ara tenen 40 hectàrees, més de cinc-cents animals i una llista d'espera de fins a un any per ser voluntari a Gaia.
Els fundadors pretenen ampliar el Santuari per poder salvar més animals. Necessiten més terreny, però això també suposa més finançament. La seva intenció és professionalitzar-se per poder atendre millor els animals. L'Ismael assegura que no reben cap subvenció, i destaca que és curiós, perquè la tauromàquia o la caça, que maten animals, sí que en reben. En canvi, ells, que es dediquen a salvar-los la vida, no tenen cap mena d'ajuda pública. Es financen, principalment, gràcies a donacions. L'Ismael conclou que el seu objectiu és que un dia tots els animals siguin respectats i el Santuari no hagi d'existir.
L'autor
Pau de la Calle Argelés va néixer a Barcelona el 2000. És un fotoperiodista freelance que treballa en notícies d'actualitat i projectes documentals de llarg recorregut. Està interessat en històries humanes, com ara conflictes socials, moviments migratoris i la creixent crisi climàtica global.
Després d'estudiar fotografia a l'EASD Serra i Abella, es va especialitzar en fotoperiodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any 2021 va guanyar la beca Carnet Jove 2021, la qual cosa li va permetre treballar durant un any com a fotoperiodista i editor gràfic al diari Ara. Actualment treballa com a freelance i col·labora per a diferents mitjans i agències com el mateix diari Ara, el diari digital El Nacional o Associated Press, entre d'altres.
Ha publicat en mitjans nacionals i internacionals com Time Magazine, The New York Times, The Washington Post, The Times, The Guardian, Der Spiegel, Libération, Le Monde, La Vanguardia, El País, Revista 5W, la CNN i Al Jazeera English, entre d'altres.
L'any 2023 va guanyar el XIV Premi Carles Rahola per la millor fotografia de premsa. El seu projecte documental «Amor contra l'oblit» va obtenir diversos guardons, entre ells el primer premi Miravisions 2022, arran del qual va exposar al Palau Robert de Barcelona aquest projecte, que també s'ha pogut veure al parc de la Ciutadella en el marc del festival PHotoEspaña. Durant dos anys consecutius ha estat guanyador del Premi Clic: el 2021 amb la sèrie «Empresonament del Pablo Hasél» i el 2022 amb «La sèptima missió», un recull fotogràfic de rescats davant la crisi migratòria al mar Mediterrani. Aquests dos reportatges han estat exposats al Festival Off, en el marc del Visa Pour l'Image, a Perpinyà (França).