Història del/s productor/s
Valentí Fargnoli Ianneta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 - Girona, 7 d'abril de 1944) va ser un dels fotògrafs més importants de la primera meitat del segle XX.
Va néixer en una pensió de la Rambla de Barcelona a final del segle XIX, el 1885. Els seus pares, Antoni Fargnoli Rossi i Maria Annetta Vetranio, eren dos immigrants provinents de Belmonte di Castel·lo, un poblet proper a Nàpols, Itàlia, que van anar a Barcelona a casar-se i provar fortuna. Sembla que hi nasqué casualment, ja que els seus pares tenien la intenció de retornar a Itàlia per tal que el seu primer fill nasqués allí, però el part s'avançà poc abans que la família pogués embarcar-se. Un dia després, fou batejat a la parròquia de Sant Josep, actualment de Santa Mònica, amb el nom de Valentí Miquel Umberto. Al cap de pocs dies de néixer es van embarcar cap a Belmonte di Castelo, on posteriorment naixerien els seus germans.
De nou a Catalunya, Fargnoli es va instal·lar a Verges, i al cap de poc temps es va traslladar a Girona. La seva primera fotografia documentada data del 1902 i és una fotografia de l'antiga muralla del Pes de la Palla de Girona. Poc després, el 8 d'abril de 1904, va fotografiar la visita del rei Alfons XIII a Barcelona, es va convertir en proveïdor de la casa reial i va documentar, el 1906, el casament del rei amb Victòria Eugènia. El 1910 va marxar a l'Argentina a provar sort com a fotògraf, però al cap d'un any va tornar a Catalunya, on va començar a publicar les seves fotos al Suplemento Literario del Autonomista.
Fotògraf ambulant, va recórrer durant dècades pobles i paisatges de les comarques gironines. La seva obra en descriu l'arquitectura, els paisatges, les famílies i la vida quotidiana, i s'ha convertit en la imatge per excel·lència de les comarques gironines abans del desenvolupament turístic.
Es va guanyar la vida venent postals fotogràfiques, desplaçant-se en bicicleta pels diferents pobles i llogarets de les comarques gironines i col·laborant amb l'Arxiu d'Adolf Mas i Ginestà. Es va casar amb Rosa Vilaseca Grèbol, de Maçanet de la Selva.
Entre el 1925 i el 1929 va fer moltes fotografies promocionals de les orquestres locals. El 1933 l'Ajuntament de Girona li va fer el seu primer encàrrec: fotografiar dues escoles públiques construïdes durant el període de la Segona República Espanyola.
Al cap de poc que esclatés la Guerra Civil, el 15 d'octubre de 1936, va dipositar al Servei de Documents de la Comissaria Delegada de la Generalitat de Catalunya un feix de 463 negatius. Es creu que algun delegat de la Generalitat va endur-se part d'aquest arxiu a França.
Un cop finalitzada la guerra, entre el 1942 i el 1943 va rebre un altre encàrrec de l'Ajuntament de Girona: fotografiar totes les masies històriques de la província.
Va morir el 7 d'abril de 1944 a Girona. Tot i passar gran part de la vida a Girona, va conservar la nacionalitat italiana. Un cop mort, els seus hereus i familiars van anar venent a poc a poc els negatius que conservaven i les inundacions que hi va haver a la ciutat el 1962 van malmetre la part de l'arxiu que llavors encara perdurava, adquirit anteriorment pel fotògraf Martí de Girona.
El seu germà, Adolf Fargnoli, fou un especialista en la talla d'arquetes i capsetes de fusta conegut i molt apreciat per Salvador Dalí.
Història arxivística
El fons està completament descrit a manera de catàleg, i ha estat netejat, restaurat i instal·lat en material de conservació permanent als dipòsits de conservació d'INSPAI. També està digitalitzat al cent per cent.
El fons estava ubicat a casa del Sr. Martí Calvo, en un armari calaixera de metall (1,30 m d'alt × 1,20 m d'ample × 0,70 cm de fons) amb dotze calaixos. Les plaques de vidre eren dins de sobres de paper de l'època de Sebastià Martí Roura o de Sebastià Martí Calvo, amb una numeració relacionada amb un inventari. En el mateix moble arxivador, en calaixos diferents, també hi havia el fons de Sebastià Martí Roura i el fons de Sebastià Martí Calvo.
Un 20% de les fotografies es va restaurar el 2012. Les plaques de vidre estaven plenes de pols, brutes i amb nombroses emulsions aixecades, amb vidres esquerdats o trencats, i la majoria reparades maldestrament amb cintes adhesives sobre les imatges i dins de sobres comercials de mala qualitat, fruit de la manipulació exhaustiva del fons per comercialitzar-lo.
Les fotografies estaven ordenades per municipis i per número de registre, apuntat en una llista mecanografiada en què hi havia el municipi i una breu descripció de la imatge.
