Col·lecció del Seminari de Geografia i Història de l'Institut Jaume Vicens Vives

Col·lecció del Seminari de Geografia i Història de l'Institut Jaume Vicens Vives

La col·lecció aplega 1.408 fotografies, positius sobre vidre amb emulsió de gelatina i plata de revelatge, en blanc i negre, de 8,5 × 10 cm, fetes entre el 1849 i el 1920. Es tracta d'imatges que es feien servir com a material pedagògic per il·lustrar les classes de geografia i història de l'Institut Jaume Vicens Vives de Girona. Els autors són diversos, i hi trobem fotògrafs reconeguts com Jean Baptiste Laurent Minier (1816-1886), Alphonse Roswag Nogier (1833-1900), Alfonso Vadillo García (1878-1945) i José Lacoste Borde (1874-1935?). Cal destacar que aquestes imatges són aptes per projectar-les mitjançant amb llanterna màgica. Es tracta d'un dispositiu òptic, precursor dels projectors de cinema o de diapositives, inventat a mitjans del segle XVII.

A la darreria del segle XIX i les primeres dècades del XX, va ser habitual en instituts i centres superiors l'ús d'aquest tipus de material gràfic per a finalitats educatives. L¿Institut Jaume Vicens Vives, el primer de Girona i el més emblemàtic de les comarques gironines, les va adquirir per ensenyar geografia, història, història de l'art i antropologia. Comprenen un ampli àmbit geogràfic (Europa, l'Orient Mitjà, el nord d'Àfrica i Amèrica) i el seu contingut pedagògic va des de la prehistòria fins al segle XX.

Àrea d’identificació
Codi de referència
CAT INSPAI 59
Nivell de descripció
Fons
Títol
Col·lecció del Seminari de Geografia i Història de l'Institut Jaume Vicens Vives
Data/es
Dates de creació: 1849-1920. Dates de formació de la col·lecció: 1900-1930.
Volum i suport
1.408 fotografies de llanterna màgica, positius sobre vidre amb emulsió de gelatina i plata de revelatge, blanc i negre, de 8,5 × 10 cm.
Àrea de context
Nom del productor/s
Institut Jaume Vicens Vives
Història del/s productor/s
L'any 1841, la Diputació de Girona, creada el 1822, va fundar el Col·legi d'Humanitats de Girona, que fou l¿antecedent de l'Institut Provincial de Segon Ensenyament de Girona, nascut el 17 de setembre del 1845. En aquell moment, depenia del Ministeri de Foment i de Governació i estava sota supervisió del rector de la Universitat de Barcelona. La seva primera seu va ser la Casa Cartellà (placeta de l'Institut Vell, 1), un antic convent de l'orde mendicant dels Frares Menors Caputxins, que, actualment, és seu de l'Arxiu Municipal de Girona i el Museu d'Història de Girona. L'Institut es mantingué gràcies als pressupostos provincials, als ingressos de les matrícules i a les pròpies rendes. Mitjançant la Llei d'instrucció pública o Llei Moyano (1857), va passar a dependre de la Junta d'Instrucció Pública de la Província. Aleshores, el centre model era un model pel que fa a dotació de material i infraestructura. A partir del curs 1887-1888, la seva titularitat recaigué en l'Estat i, des del 1903, s'anomenà Institut General i Tècnic de Girona. S'hi impartien estudis generals de batxillerat, estudis elementals i superiors de magisteri, i estudis tècnics de comerç. Durant la Segona República es va fer una reforma del batxillerat i se li va canviar el nom per Institut Nacional de Segon Ensenyament de Girona. Sota el franquisme, se'n feu càrrec el Ministeri d'Educació Nacional i hi hagué un batxillerat elemental i un de revàlida, un altre de superior i de revàlida, i el curs preuniversitari. L'any 1967 la seva seu es va traslladar a unes noves instal·lacions al carrer d'Isabel la Catòlica, número 17, a la part alta de Girona. El curs 1970-1971 adoptà el nom d'Institut de Segon Ensenyament Jaume Vicens Vives. Conegut de forma popular com a Institut de Girona, la seva antiguitat i història l'han convertit en el més emblemàtic de les terres gironines. En l'actualitat, té uns 900 alumnes i un equip de 87 professors, els quals imparteixen ESO (educació secundària obligatòria), batxillerat LOE (Llei orgànica d'educació) i batxillerat internacional.
Història arxivística
La col·lecció de plaques de llanterna va ser aplegada a inicis del segle XX per alguns professors titulars del Seminari de Geografia i Història de l'Institut Jaume Vicens Vives. Les van anar comprant a establiments especialitzats en material didàctic, amb la finalitat d'il·lustrar diferents assignatures mitjançant la seva projecció. L'Institut va cedir la col·lecció en comodat i els drets d'explotació a la Diputació de Girona i a INSPAI, Centre de la Imatge, l'any 2017. Entre el febrer i el novembre de l'any següent, es va revisar l'estat de conservació i es van restaurar. De l'octubre al desembre del 2018, es va capturar les imatges en format RAW amb una càmera CaptureOne i es van convertir en format TIFF, fitxers màsters de conservació. El gener del 2021, es va fer un informe pericial de valoració econòmica de la col·lecció. A partir del febrer del 2021 es va documentar i catalogar la col·lecció i va ubicar tota la col·lecció de manera definitiva als dipòsits d'INSPAI.
Dades sobre l’ingrés
El 26 de setembre de 2017, la Diputació de Girona i l¿Institut van signar un contracte de cessió en comodat i de drets d¿explotació de la col·lecció.
Àrea de contingut i estructura
Abast i contingut
Es tracta d'una col·lecció de plaques de vidre aptes per a la projecció d'imatges mitjançant llanterna màgica, un aparell precursor del projector cinematogràfic i de les diapositives. Eren material d'ús en instituts i centres superiors a finals del segle XIX i les primeres dècades del XX, és a dir, tenien una finalitat educativa. En concret, es tracta d'imatges sobre geografia, història, història de l'art i antropologia, preses entre el 1849 i el 1920. Comprenen un àmbit geogràfic ampli: Europa, l'Orient Mitjà, el nord d'Àfrica i Amèrica. El contingut pedagògic va des de la prehistòria fins al segle XX. Per la seva etiqueta descriptiva, se sap que la seva procedència i autoria és molt variada: fotògrafs i científics organitzats en laboratoris-empreses, ajudats per col·laboradors diversos sota una imatge de marca que després distribuïdores mercantils fornien per a centres educatius i entitats similars a tot Europa. Companyies com J. Laurent i Cia (amb seu a Madrid), Th. Benzinger Lichtbilderverlag (Stuttgart), Les Fils d'Émile Deyrolle (París, publicacions d'història natural) o Material Escolar y Científico, SA (Barcelona). De forma individual, cal destacar fotògrafs com Jean Baptiste Laurent Minier (1816-1886), Alphonse Roswag Nogier (1833-1900), Alfonso Vadillo García (1878-1945) i José Lacoste Borde (1874-1935?).
Àrea de condicions d’acccés i ús
Condicions d’accés
Accés lliure i gratuït.
Àrea de documentació relacionada
Documentació relacionada
Al fons i col·lecció Emili Massanas Burcet, dipositat al mateix INSPAI, hi ha un centenar de plaques de llanterna del mateix distribuïdor. D¿altra banda, és probable que altres institucions d'arreu d'Europa tinguin plaques de llanterna iguals o similars, ja que era habitual que es distribuïssin als centres d'ensenyament mitjà o superior a través d'establiments especialitzats.
Àrea de control de la descripció
Autoria i data/es
Roger Mirabent, setembre del 2022. Revisada Sílvia Padrós, octubre del 2023.
Fonts
Etiquetes descriptives dels artefactes fotogràfics originals. Documentació administrativa relacionada amb l¿ingrés i el tractament tècnic de la col·lecció.
< Torna al llistat Següent fons >
Logo Facebook Logo Vimeo Logo Youtube Logo Twitter
Plaça de l'Hospital, 6 - 17002 Girona. Tel. 972 185 058 / 972 185 000 info@inspai.catinfo@inspai.cat
Situació Avís legal Diputació de Girona 2018