Història del/s productor/s
L'any 1841, la Diputació de Girona, creada el 1822, va fundar el Col·legi d'Humanitats de Girona, que fou l¿antecedent de l'Institut Provincial de Segon Ensenyament de Girona, nascut el 17 de setembre del 1845. En aquell moment, depenia del Ministeri de Foment i de Governació i estava sota supervisió del rector de la Universitat de Barcelona. La seva primera seu va ser la Casa Cartellà (placeta de l'Institut Vell, 1), un antic convent de l'orde mendicant dels Frares Menors Caputxins, que, actualment, és seu de l'Arxiu Municipal de Girona i el Museu d'Història de Girona.
L'Institut es mantingué gràcies als pressupostos provincials, als ingressos de les matrícules i a les pròpies rendes. Mitjançant la Llei d'instrucció pública o Llei Moyano (1857), va passar a dependre de la Junta d'Instrucció Pública de la Província. Aleshores, el centre model era un model pel que fa a dotació de material i infraestructura.
A partir del curs 1887-1888, la seva titularitat recaigué en l'Estat i, des del 1903, s'anomenà Institut General i Tècnic de Girona. S'hi impartien estudis generals de batxillerat, estudis elementals i superiors de magisteri, i estudis tècnics de comerç. Durant la Segona República es va fer una reforma del batxillerat i se li va canviar el nom per Institut Nacional de Segon Ensenyament de Girona.
Sota el franquisme, se'n feu càrrec el Ministeri d'Educació Nacional i hi hagué un batxillerat elemental i un de revàlida, un altre de superior i de revàlida, i el curs preuniversitari. L'any 1967 la seva seu es va traslladar a unes noves instal·lacions al carrer d'Isabel la Catòlica, número 17, a la part alta de Girona. El curs 1970-1971 adoptà el nom d'Institut de Segon Ensenyament Jaume Vicens Vives.
Conegut de forma popular com a Institut de Girona, la seva antiguitat i història l'han convertit en el més emblemàtic de les terres gironines. En l'actualitat, té uns 900 alumnes i un equip de 87 professors, els quals imparteixen ESO (educació secundària obligatòria), batxillerat LOE (Llei orgànica d'educació) i batxillerat internacional.
Història arxivística
La col·lecció de plaques de llanterna va ser aplegada a inicis del segle XX per alguns professors titulars del Seminari de Geografia i Història de l'Institut Jaume Vicens Vives. Les van anar comprant a establiments especialitzats en material didàctic, amb la finalitat d'il·lustrar diferents assignatures mitjançant la seva projecció.
L'Institut va cedir la col·lecció en comodat i els drets d'explotació a la Diputació de Girona i a INSPAI, Centre de la Imatge, l'any 2017. Entre el febrer i el novembre de l'any següent, es va revisar l'estat de conservació i es van restaurar.
De l'octubre al desembre del 2018, es va capturar les imatges en format RAW amb una càmera CaptureOne i es van convertir en format TIFF, fitxers màsters de conservació.
El gener del 2021, es va fer un informe pericial de valoració econòmica de la col·lecció. A partir del febrer del 2021 es va documentar i catalogar la col·lecció i va ubicar tota la col·lecció de manera definitiva als dipòsits d'INSPAI.
