Any Fargnoli
La Diputació de Girona commemora enguany els setanta-cinc anys de la mort del fotògraf amb un programa commemoratiu que vol retre homenatge a la figura de Valentí Fargnoli i reivindicar alhora un llegat patrimonial d'un valor inestimable per a la nostra memòria històrica. INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, duu a terme des de 2011 les tasques de documentació, restauració i digitalització dels fons fotogràfics Valentí Fargnoli.
Les imatges de Valentí Fargnoli, datades entre 1902 i 1944, es troben a diferents fons i col·leccions d'INSPAI. El Fons Fargnoli, que conté 834 imatges negatives de vidre amb procediment de gelatinobromur de plata i una qualitat fotogràfica excel·lent, 774 imatges pertanyents al Fons i Col·lecció Emili Massanas, la Col·lecció Joaquim Cabezas, el Fons Martí Roura i el Fons Diputació de Girona. Les imatges són en blanc i negre i el format, de 10x15 cm.
Avui INSPAI custodia aquest valuós conjunt d'imatges per preservar-les i en fa difusió per promoure'n el coneixement.
Autoretrat de Valentí Fargnoli, 1911. Arxiu del Taller d'Història de Maçanet de la Selva. (Procedència: Genoveva Fargnoli)
Valentí Fargnoli i Iannetta (Barcelona, 1885 –- Girona 1944) va ser un dels fotògrafs més destacats de la primera meitat del segle xx. Fill d'immigrants italians, s'afeccionà de ben jove a la fotografia, que es va acabar convertint en la seva professió. La major part de les seves imatges provenen d'encàrrecs, el més rellevant dels quals és el que li va fer Adolf Mas per a la creació de l'lnventari iconogràfic de Catalunya, i que es concretà a partir de 1916 en diverses campanyes per terres gironines. Va col·laborar també en l'edició de nombroses publicacions de caire turístic, entre les quals La Costa Brava, àlbum-guia (1925) i l'Àlbum meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya (1933).
L'obra de Valentí Fargnoli ha esdevingut un valuós testimoni documental dels habitants, els pobles i els paratges de les comarques gironines abans del desenvolupament turístic.
Biografia:
[1885] Neix el 12 d'abril en una pensió de la Rambla de Barcelona. Els seus pares, immigrants italians, estan de pas a la Ciutat Comtal en el seu camí de tornada a Belmonte Castello.
Dels seus primers anys de vida, no en sabem gaires coses. Només que pocs anys després d'haver nascut ell, els seus pares van tornar a terres gironines i van instal·lar-se primer a Verges i després, de manera definitiva, a la capital.
[1901] Primera fotografia documentada atribuïda a Fargnoli, que retrata l'antiga muralla del Pes de la Palla de Girona.
[1904] El 8 d'abril fotografia la visita del rei Alfons XIII a Barcelona, fet que l'acabaria convertint en proveïdor de la casa reial.
[1906] Documenta el casament del rei amb Victòria Eugènia.
[1906-1908] Es trasllada a l'Argentina.
[1912] Es casa a Maçanet de la Selva amb Rosa Vilaseca Grèbol i comença a dedicar-se a la fotografia de manera professional.
[1913-1928] Fruit del casament amb Rosa Vilaseca, van tenir set fills: Júlia, Catalina, Rita, Valentí, Ramon, Genoveva i Pere.
[1916] Col·labora amb l'Arxiu Mas de Barcelona en diverses campanyes per a la creació de l'lnventari Iconogràfic de Catalunya, una iniciativa de l'Institut d'Estudis Catalans per documentar i catalogar el patrimoni cultural.
[1917-1934] Participa en diversos concursos, tant a Girona com a Barcelona, i hi obté nombrosos premis. Aquesta reeixida trajectòria li atorga el reconeixement que li permet dur a terme col·laboracions en diverses publicacions de les comarques gironines.
[1925] Col·labora en l'edició del llibre La Costa Brava. Àlbum guia, en el qual publica una selecció de paisatges i edificis dels pobles més significatius del litoral català. També aquest any col·labora en la publicació Girona, del periodista Carles Rahola, amb qui tenia una bona amistat.
[1926] Participa en la publicació Álbum oficial de Gerona y su provincia, d'Edicions Catalonia.
[De 1925 a 1929] Elabora la publicitat de les orquestres de la província de Girona i crea vertaderes fotografies publicitàries.
[1928] Posa a la venda les seves postals a l'aparador de la farmàcia Pérez Xifra de Girona. També en tenia a la venda a Begur, a Rocacorba i a Maçanet de la Selva.
[1933] Participa en la publicació Àlbum meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya. L'Ajuntament de Girona li fa el primer encàrrec, fotografiar les escoles públiques Ramon Turró i Ignasi Iglesias, construïdes durant el període de la Segona República espanyola.
[1936] Al cap de poc d'esclatar la Guerra Civil espanyola, diposita en el Servei de Documents de la Comissaria Delegada de la Generalitat de Catalunya un feix de 463 negatius. Es creu que algun delegat de la Generalitat va endur-se part d'aquest arxiu a França.
[De 1942 a 1944] Rep un altre encàrrec de l'Ajuntament de Girona: fotografiar totes les masies de les comarques gironines que tinguin interès històric i arquitectònic.
[1944] Mor el 7 d'abril a Girona, a 58 anys. El fotògraf Sebastià Martí Roura (Tossa de Mar, 1914 – Girona, 1999) va conservar una gran part dels seus fons personals, ja que havia sigut deixeble seu.
[2011] El seu fill, Sebastià Martí Calvo (Girona, 1960-2013) va oferir aquests fons a INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, institució que els ha restaurat, documentat i digitalitzat. Aquesta tasca ha permès que les imatges es preservin en bones condicions, s'estudiïn i es difonguin, i que alhora s'hagin posat a disposició del públic.
Exposició itinerant: «Valentí Fargnoli. El paisatge revelat»
Del 2 d'abril al 25 de maig de 2019, a la Casa de Cultura de Girona (plaça de l'Hospital, 6). Un formidable passeig visual per (re)conèixer escenaris i moments de la nostra història que han perviscut en forma de memòria col·lectiva fins avui. Paisatges d'un temps passat, que es revelen avui als nostres ulls, alguns intactes, d'altres irrecognoscibles, molts perduts per sempre, a través de la càmera del fotògraf i de la seva mirada. La mostra està formada per una vuitantena d'imatges dels diversos fons Fargnoli. I es complementa amb un audiovisual que mostra totes les imatges custodiades per INSPAI.
Visites guiades
Organitzem cinc visites guiades a l'exposició "Valentí Fargnoli. El paisatge revelat". Tindran lloc els dies dijous 25 d'abril, 2, 9, 16 i 23 de maig a les 19 h. Inscripcions gratuïtes, per mitjà d'aquesta web de la Casa de Cultura:
Exposició virtual
«Valentí Fargnoli. El paisatge revelat»
Quadern de Fotografia: Valentí Fargnoli. Una memòria persistent
Valentí Fargnoli. Una memòria persistent és el desè llibre editat per INSPAI, Centre de la Imatge, dins de la col·lecció «Quaderns de Fotografia». Conté una selecció de textos d'autor que, amb una òptica contemporània i des de disciplines tan diverses com la història de l'art, l'arquitectura, la literatura o la història de la fotografia, ofereixen una imatge coral i polièdrica de la figura de Valentí Fargnoli. Hi han fet aportacions les especialistes Marta Grassot, Sílvia Musquera, Mariona Seguranyes i Eva Vázquez. El llibre també convida el lector a fer un recorregut geogràfic per les comarques gironines a partir d'un àlbum fotogràfic que, prenent com a punt de partida la ciutat de Girona, transcorre cap a l'interior per paratges de muntanya i finalitza a la vora del mar. Convida a una lectura amena, a recórrer visualment paisatges i moments de la nostra història i apropar-nos a una de les figures cabdals de la fotografia catalana del segle xx.
Fragments del Quadern:
«La fotografia, juntament amb la pintura i la literatura, és una de les eines que han contribuït a crear el paisatge de la Costa Brava. Com deia Henry Cueco (1995): "El paisatge no existeix, s'ha d'inventar", i és així com Valentí Fargnoli, a través de les seves fotografies, va contribuir a inventar la Costa Brava —que Ferran Agulló havia batejat amb aquest nom l'any 1908—, i la va mostrar en tota la seva complexitat.»
«La Costa Brava de Valentí Fargnoli, retrats de paisatges» Valentí Fargnoli. Una memòria persistent (Diputació de Girona, 2019) Sílvia Musquera, arquitecta
«Amb l'ús d'una tècnica molt depurada, Fargnoli aconsegueix imatges d'una gran bellesa, en què la composició de línies i formes està sovint molt equilibrada i fa que la imatge parli per si mateixa. El que ens atrau en la fotografia de Fargnoli és l'ordre i la força amb què transmet la realitat, tant quan retrata paisatges com quan retrata objectes o persones; tot és copsat amb la mateixa intensitat.»
«L'estètica de Valentí Fargnoli»Valentí Fargnoli. Una memòria persistent (Diputació de Girona, 2019) Marta Grassot, historiadora de l'art i arxivera
«L'obra de Valentí Fargnoli conté l'esperit d'una època en un moment dolç de país en què es té la voluntat de documentar i recuperar patrimoni, una mirada oberta en la qual tenien cabuda tant els objectes com els edificis o els espais naturals i els homes i dones que els habitaven. Avui és possible una nova interpretació de les seves fotografies, que ens permeten conèixer els mateixos indrets naturals on posaren els peus els primers pintors de principis de segle xx a les comarques gironines. Un redescobriment de paisatges i patrimoni que es complementen i ens ajuden a tenir una visió més global de com s'enllaça fotografia, patrimoni i art.»
«Valentí Fargnoli, fotògraf d'art i arqueologia»Valentí Fargnoli. Una memòria persistent(Diputació de Girona, 2019) Mariona Seguranyes, historiadora de l'art
«A mig camí de l'escenificació, el document i el retrat, hi ha tota una sèrie de fotografies relacionades amb l'activitat laboral que posen en relleu les aptituds dels operaris per fer del treball col·lectiu una velada celebració del progrés. Els veiem enmig dels enderrocs en una pausa de les obres del nou pòsit de pescadors del Port de la Selva, o enfilats victoriosos a una barca per a la pesca de bou a mig construir a Roses [...] Allò que resulta innegable d'aquestes imatges és que Fargnoli s'hi va acostar amb respecte i una alta dosi d'empatia. En les asprors de la vida que menava aquesta gent, aïllada en el seu món, aferrada a la terra i compartint sostre amb el bestiar, hi reconeixia una sintonia amb la seva que ressona en el retrat que han llegat del fotògraf aquells qui el van arribar a tractar.»
«Fargnoli retratista: un mapa d'humanitats»Valentí Fargnoli. Una memòria persistent (Diputació de Girona, 2019) Eva Vàzquez, periodista
Edició especial dels punts de llibre d'INSPAI
Catorzena sèrie de punts de llibre, editats amb periodicitat anual, que en aquesta ocasió es dedica a Valentí Fargnoli. Una deliciosa selecció de fragments de la seva obra, per evocar escenes, paisatges i moments de principis de segle xx a les comarques gironines. Els punts es podran trobar a la venda a les llibreries del territori gironí a partir del 23 d'abril de 2019.
Cicle de conferències
CONFERÈNCIA «FOTOGRAFIA I PATRIMONI: VALENTÍ FARGNOLI I LA CATALOGACIÓ I RECUPERACIÓ DELS BÉNS ARQUITECTÒNICS I ARTÍSTICS A CATALUNYA DURANT EL NOUCENTISME»
A càrrec de Carmen Perrotta, historiadora de l'art, doctora especialista en història de la fotografia del segle XX, i Montserrat Baldomà, conservadora de fotografia, historiadora i fotògrafa
Dimarts, 8 d'octubre, a les 19.30h - Casa de Cultura de Girona
Gratuït (places limitades)
Fotografia i patrimoni formen un binomi de llarga tradició. Les iniciatives per conèixer i protegir el patrimoni artístic tenen els seus antecedents més significatius a França i Anglaterra, països on la fotografia va formar part ben aviat de la sistemàtica del coneixement, i amb la qual es descobrí una nova manera de mirar i de comunicar el patrimoni cultural, i particularment l'arquitectura.
Aquesta herència es va posar de manifest en els projectes desenvolupats al país des de finals del segle xix, d'entre els quals destaca el Repertori iconogràfic d'Espanya, dirigit per Jeroni Martorell, que documentà el patrimoni artístic del país d'una manera exhaustiva i amb les garanties científiques més exigents de cara al muntatge de la mostra «El arte en España», en el marc de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Per portar a terme aquesta tasca, i amb la col·laboració d'Adolf Mas, es va enrolar en el projecte un reduït però experimentat equip de fotògrafs —entre els quals, Valentí Fargnoli—, que van recórrer el territori i van generar un extraordinari compendi fotogràfic sobre patrimoni monumental i artístic peninsular que encara avui és un referent imprescindible.
CONFERÈNCIA «VALENTÍ FARGNOLI: L'OBJECTIU I LA MIRADA COM A INSTRUMENT DE REPRESENTACIÓ»
A càrrec de Marta Grassot, historiadora de l'art i arxivera
Dimarts, 19 de novembre, a les 20 h - Casa de Cultura de Girona
Gratuït (places limitades)
L'objectiu fotogràfic i la mirada, dos elements perfectament associats dins el món de la fotografia, esdevenen l'eix a través del qual explicarem la mirada de Fargnoli com a fotògraf i l'estètica compositiva de l'artista al llarg de la seva carrera professional.
Fargnoli va saber mostrar el món d'una manera captivadora, i va fer que la seva obra fotogràfica esdevingués d'una qualitat excel·lent en tots els gèneres que va tractar, des la fotografia d'encàrrec fins a la fotografia per a concursos. Partint d'un escenari en què revisarem les principals particularitats dels diferents fons fotogràfics que es conserven de Fargnoli, establirem i analitzarem les pautes que va seguir Fargnoli i que el convertiren en un dels millors fotògrafs del segle xx. Així mateix, compararem Fargnoli amb grans fotògrafs internacionals, per comprovar que la seva obra es pot considerar un dels grans referents de la història de la fotografia no tan sols a Catalunya sinó més enllà de les nostra frontera.
Dossier de premsa
#AnyFargnoli
