La tècnica fotogràfica al col·lodió va ser creada l'any 1851 per  Gustave Le Gray. Va ser molt utilitzada fins a finals del segle XIX  per molts fotògrafs, en estudi i en exterior. Posteriorment, la va perfeccionar Frederick Scott Arher en un article per a la revista anglesa The Chemist.


L'aparició d'aquesta nova tècnica va provocar l'abandonament d'altres procediments com ara el daguerrotip, que no permetia fer còpies, o el calotip, de menor nitidesa. Va suposar una millora en l'estabilitat de l'emulsió i es va aconseguir disminuir el temps d'exposició.

Distingim quatre tipus de fotografies amb emulsions al col·lodió: l'ambrotip, el ferrotip, els negatius sobre placa de vidre al col·lodió i els positius al col·lodió sobre paper. En tots la imatge es forma gràcies a les partícules microscòpiques de plata que estan en suspensió dins d'una capa de col·lodió.

Col·lodió en fotografia, una tècnica artesana

El col·lodió fotogràfic és un líquid viscós i adhesiu que una quan es barreja amb nitrat de plata s'estén sobre la placa. Quan els dissolvents s'evaporen, es forma una fina pel·lícula seca, uniforme i transparent. 

Un tret fonamental del col·lodió és que requereix la preparació i revelatge de les plaques in situ. Per obtenir resultats nítids és molt important que les plaques estiguin ben netes i sense ratllades. La placa ha d'estar humida en tot moment, des de la captura al revelat.

Aquest procediment implicava que els fotògrafs haguessin de desplaçar-se amb un laboratori ambulant, moltes vegades en forma de tenda o  carruatges adaptats.

En els negatius sobre vidre al col·lodió hi solen aparèixer imperfeccions com l'emulsió irregular o la placa mal tallada degudes a la preparació in situ. Són fàcils d'identificar per l'aspecte gris lletós o marronós de l'emulsió que els diferencia dels negatius a la gelatina sobre vidre, de tonalitat grisa neutra.

El paper al col·lodió per a fotografies positives es va fabricar entre el 1866 i els trenta del segle XX. Està format per tres capes, la capa entre l'emulsió i el suport a base de sulfat de bari, un material inert químicament. Representa una millora tècnica respecte als papers a l'albúmina. L'emulsió de col·lodió sobre el paper és molt fina i sensible a les ratllades. Pot ser de tonalitat violàcia si està virada a l'or o negra neutra si està virada al platí.


Font:

Maynés i Tolosa, Pau.  Fotografia: la conservació de col·leccions de fotografies, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005, col·lecció «Museus. Documentació».