La
tècnica fotogràfica al col·lodió va ser
creada l'any 1851 per Gustave Le Gray. Va ser molt utilitzada fins a finals del segle XIX per molts fotògrafs, en estudi i en exterior. Posteriorment, la va
perfeccionar Frederick Scott Arher en un article per a la revista anglesa The Chemist.
L'aparició d'aquesta nova tècnica va provocar l'abandonament d'altres procediments com ara el
daguerrotip, que no permetia fer còpies, o el
calotip, de menor nitidesa. Va suposar una millora en l'estabilitat de l'emulsió i es va aconseguir disminuir el temps d'exposició.
Distingim quatre tipus de fotografies amb emulsions al col·lodió: l'
ambrotip, el
ferrotip, els
negatius sobre placa de vidre al col·lodió i els
positius al col·lodió sobre paper. En tots la imatge es forma gràcies a les partícules microscòpiques de plata que estan en suspensió dins d'una capa de col·lodió.
Col·lodió en fotografia, una tècnica artesana
El col·lodió fotogràfic és un l
íquid viscós i adhesiu que una quan es barreja amb nitrat de plata s'estén sobre la placa. Quan els dissolvents s'evaporen, es
forma una fina pel·lícula seca, uniforme i transparent.
Un tret fonamental del col·lodió és que requereix la
preparació i revelatge de les plaques in situ. Per obtenir resultats nítids és molt important que les plaques estiguin ben netes i sense ratllades.
La placa ha d'estar humida en tot moment, des de la captura al revelat.
Aquest procediment implicava que els fotògrafs haguessin de desplaçar-se amb un
laboratori ambulant, moltes vegades en forma de tenda o carruatges adaptats.
En els
negatius sobre vidre al col·lodió hi solen aparèixer imperfeccions com l'emulsió irregular o la placa mal tallada degudes a la preparació in situ. Són fàcils d'identificar per l'
aspecte gris lletós o marronós de l'emulsió que els diferencia dels negatius a la gelatina sobre vidre, de tonalitat grisa neutra.
El
paper al col·lodió per a fotografies positives es va fabricar entre el 1866 i els trenta del segle XX. Està format per tres capes, la capa entre l'emulsió i el suport a base de sulfat de bari, un material inert químicament. Representa una millora tècnica respecte als papers a l'albúmina. L'emulsió de col·lodió sobre el paper és molt
fina i sensible a les ratllades. Pot ser de tonalitat
violàcia si està virada a l'or o negra neutra si està virada al platí.
Font:
Maynés i Tolosa, Pau.
Fotografia: la conservació de col·leccions de fotografies, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005, col·lecció «Museus. Documentació».