News

L'any 2012 , Jordi Mestre i Vergés, fotògraf i conservador de fotografies, va dur a terme la restauració del fons del fotògraf Sebastià Martí Roura (Tossa de Mar, 1914 - Girona, 1999). Aprofitant que el 21 de gener d'enguany es compleixen 110 anys del naixement d'aquest fotògraf, us expliquem el procés de restauració i conservació que s'ha fet en aquest cas i que serveix per mostrar una de les tasques d'INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona.

El servei d'Arxiu d'Imatges Emili Massanas i Burcet d'INSPAI s'encarrega de recollir i gestionar l'ingrés del patrimoni fotogràfic i audiovisual de les comarques gironines. INSPAI rep ingressos provinents de fons i col·leccions privats i externs a la Diputació, com és el Fons Martí Roura. A l'hora d'arxivar un nou fons, es duu a terme un tractament tècnic: d'una banda, es fan tasques de restauració i conservació, i de l'altra, se'n fa un tractament arxivístic (descripció i codificació). Jordi Mestre va dur a terme la neteja i la restauració de les plaques de vidre d'aquest fons.

El Fons Martí Roura és un fons fotogràfic de tipus personal ingressat a INSPAI el 31 de març de 2011, datat entre 1941 i 1980, i format per 297 fotografies negatives en placa de vidre a la gelatina de plata. La cromia és en blanc i negre, amb un format de 13 × 18. L'àmbit geogràfic de les fotografies es concentra a la zona de les comarques gironines, amb temàtiques tan interessants com vistes de paisatges, vida quotidiana i retrats de galeria.

Són fotografies realitzades entre finals de la dècada de 1940 i principis de 1960. En general, corresponen als originals de tiratges de postals que s'editaven posteriorment.

Amb el conjunt de peces també es van trobar 36 plaques de triacetat de cel·lulosa, de format 9 x 12 cm, corresponents a peces de l'antic Museu Diocesà de Girona realitzades per Sebastià Martí i Calvo (fill de Sebastià Martí Roura) a principis dels anys seixanta del segle XX, quan va començar a treballar. Aquestes plaques es van separar i reubicar al  Fons Martí Calvo, del qual provenen realment.

Jordi Mestre explica que les fotografies es trobaven als sobres originals, on es van col·locar en un primer moment. Eren sobres marrons, de paper no apte per a la conservació, en els quals hi havia descripcions del contingut i un número d'ordre, que es relacionava amb una llista mecanografiada realitzada per l'autor i el seu fill.

Des que es van realitzar les imatges, entre els anys quaranta i vuitanta del segle passat, van estar ubicades en dos llocs diferents: primer, a la botiga dels Martí, al carrer de la Cort Reial de Girona, i després, a la casa de Ginestar, al municipi de Sant Gregori, on es va traslladar a viure el fill del productor d'aquest fons, Sebastià Martí i Calvo, i on INSPAI va anar a recollir el material per ingressar al Centre. A la botiga de la Cort Reial, la situació climàtica i de conservació comportava una humitat elevada i una temperatura amb relativament poques oscil·lacions. El local va patir diverses inundacions, durant les quals es va perdre part de la col·lecció i es van produir puntes d'humitat. Tot i així, les condicions eren bastant estables. A la casa de Ginestar, hi havia menys humitat i més oscil·lacions tèrmiques, encara que no eren sobtades.

Les plaques servien regularment per fer tiratges de postals per vendre-les a la botiga i a altres clients, la qual cosa explica que es manipulessin molt. Com a conseqüència d'aquesta manipulació, presentaven unes petites ratllades paral·leles, en alguns casos al costat de l'emulsió; en d'altres, al vidre, i de vegades, a les dues bandes.

La manera com s'havien conservat les plaques fins abans de l'ingrés va comportar que tinguessin, en general, un cert mirall de plata i que sovint presentessin afectacions per fongs, que no eren en general alarmants, ja que, segons Jordi Mestre, es van poder eliminar sense residus evidents per a la gelatina. Totes les plaques estaven brutes, tant per la banda del vidre com de la gelatina.

L'ús freqüent i la manipulació de les plaques, a part de les ratllades, va fer que algunes es trenquessin. Concretament 17 peces del conjunt estaven trencades, enganxades amb cinta adhesiva de mala qualitat i en molt mal estat. En algunes plaques, les cintes adhesives dolentes també servien per fer emmarcaments. 

Un cop descrit i documentat l'estat inicial del conjunt de peces, es van fer els treballs de restauració: les cintes adhesives no aptes per a la conservació es van eliminar; també es van eliminar adhesions de papers d'interposició sobre la gelatina que tenien algunes plaques; es van conservar els emmarcaments fets de paper engomat per a la banda del vidre, atès que no comporten cap risc per a la conservació, i es van consolidar algunes gelatines despreses de la placa.

Jordi Mestre explica que totes les plaques es van netejar per la banda del vidre amb una barreja d'aigua destil·lada amb alcohol etílic al 30 % i unes gotes d'amoníac, que actua com a desincrustant. La banda de la gelatina és molt més complexa per la seva fragilitat i es va netejar amb tetracloroetilè, acompanyat amb una petita quantitat de carbonat de calci de granulometria controlada, que es deixava actuar per aconseguir la desacidificació, i així evitar la formació posterior de mirall de plata. El carbonat de calci també ajuda a eliminar els fongs, ditades i residus superficials arrossegats pel tetracloroetilè.

En el cas del Fons Martí Roura, les plaques trencades es van posar entre dos vidres, anomenats clixé, d'un mil·límetre aproximat de gruix, encintats per les vores amb Filmoplast P90.

També es van trobar papers adherits al vidre d'algunes plaques, que Jordi Mestre va eliminar humitejant-los amb aigua destil·lada durant el temps mínim possible per poder-los desprendre.

Finalment es van substituir tots els sobres originals per sobres de conservació de quatre solapes, on es van escriure amb llapis les referències de la placa. L'últim pas que es va fer en aquest procés va ser instal·lar les plaques ensobrades en capses de conservació de cartró i arxivar-les als prestatges dels dipòsits d'INSPAI a una temperatura i una humitat controlades.

Podeu conèixer el fons i les seves imatges a l'enllaç: Fons Martí Roura | Patrimoni fotogràfic d'INSPAI 

Foto 1. Castellfollit de la Roca, séquia i riu Fluvià, Castellfollit de la Roca, 1941-1980. (Foto: Diputació de Girona. INSPAI, Centre de la Imatge. Fons Martí Roura. Sebastià Martí i Roura. IF 755940).

Fotos 2 i 3. Plaques de vidre amb cintes adhesives, 2012. (Fotos: Jordi Mestre i Vergés)

Foto 4. Placa de vidre amb algunes gelatines despreses de la placa, 2012. (Foto: Jordi Mestre i Vergés)

Foto 5. Placa de vidre trencada posada entre vidres clixé, d'un mil·límetre aproximat de gruix i emmarcada, 2012. (Foto: Jordi Mestre i Vergés)