Amb aquestes fotografies es trenca el principi que la fotografia és la captació d'un moment, un instant aturat entre les cantonades d' un paper fotogràfic.
I és que Martí Artalejo porta el moviment de la fotografia: ja no es tracta de captar un instant, d' aturar el moment; passem ara a reflectir el moviment, a omplir la pàgina de dinamisme i vitalitat. Llum i color acompanyen la nocturnitat d'aquestes fotos, però són llums i colors reals els que tenyeixen els escenaris on han estat preses aquestes fotografies: la música, l'òpera, la dansa... són, parafrasejant Gil de Biedma, les autèntiques dimensions del teatre que és la vida mateixa.
Martí Artalejo ens porta la vitalitat salvatge de la John Spencer Blues Explotions, autèntic dinamitzador de la música blues en els darrers temps; però al costat hi plasma la perenne joventut d'un clàssic com John Mayall, pare del blues modern, un blanc que transpira negritud, o el classicisme de les òperes de Mozart o les mans temptadores d' una ballarina de la dansa del ventre...
[fragment]
Enric Vilert i Butchosa
Vicepresident de la Diputació de Girona i president de la Comissió de Cultura