Abans de l'arribada de l'electricitat i dels equips d'il·luminació, els primers estudis de fotografia solien estar ubicats en àtics o edificis amb patis interiors que permetessin l'entrada de llum natural. L'arribada de l'electricitat va permetre situar els estudis a les plantes baixes amb la qual cosa s'evitava haver de pujar als darrers pisos com fins aleshores i també va fer possible l'ampliació de les fotografies.
Generalment, les dimensions de les primeres galeries eren d'entre 3 i 5 m d¿amplada per 9 o 10 m de llargària.
Qualsevol estudi fotogràfic disposava d'objectes i decorats amb els quals podia retratar els clients (butaques, bancs, plantes i cortines), amb fons d'estudi pintats que recreaven jardins o interiors d'edificis. També solia haver-hi objectes i joguines de tota mena per retratar els més menuts.
La finalitat de la majoria dels decorats i els instruments emprats als estudis fotogràfics era reproduir els ambients burgesos. En un retrat d'estudi tot estava meditat, tant els objectes que apareixien al retrat (un barret, un llibre) com els elements decoratius (balustrades, columnes) i els decorats de fons pintats (que evocaven un paisatge, una ciutat, un claustre o els voltants d'un llac).
L'estudi fotogràfic esdevingué així un espai teatral, amb uns actors que, representats pel fotògraf amb una escenografia adequada, volien mostrar una posició social.