11 February de 2026CONFERÈNCIA: El final de les «meres fotografies»: el reconeixement creatiu de la imatge de premsa.
El nou escenari dels drets d'autor en fotografia: impacte de la jurisprudència europea
En els darrers anys, el règim jurídic dels drets d'autor aplicats a la fotografia ha experimentat una transformació profunda arran de diverses resolucions judicials europees que han redefinit el criteri d'originalitat i, en conseqüència, l'abast de la protecció de les imatges. Aquest canvi ha tingut un impacte directe en àmbits com el fotoperiodisme i la fotografia documental, tradicionalment situats en una zona grisa entre la creativitat i la mera captació informativa.
En aquest context, la Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona del cas Roser Vilallonga contra La Vanguardia s'ha convertit en una resolució de referència. El tribunal va establir que la fotografia periodística objecte del litigi _una imatge de Jordi Pujol presa el 2014_ havia de considerar-se obra fotogràfica i no una mera fotografia, ja que l'enquadrament, la llum i la composició reflectien decisions creatives personals de l'autora. Aquesta resolució va revocar la decisió de primera instància, va condemnar el diari per vulneració dels drets morals i econòmics de la fotògrafa i va destacar que la cessió posterior de la imatge per a la portada d'un llibre es va fer sense el seu consentiment.
La importància d'aquesta Sentència rau en el fet que trenca amb la jurisprudència tradicional, que sovint classificava les fotografies de premsa com a meres fotografies, categoria amb una protecció molt més limitada segons l'article 128 del text refós de la Llei de propietat intel·lectual (TRLPI) i la doctrina prèvia del Tribunal Suprem, que exigia una «mínima altura creativa» per reconèixer la condició d'obra protegida. En canvi, la nova línia jurisprudencial, alineada amb el criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, reforça la idea que la creativitat pot manifestar-se fins i tot en contextos informatius i que el fotògraf conserva un dret ple sobre l'explotació de la seva obra, inclosa la cessió i la reutilització d'imatges.
Aquesta conferència oferirà una explicació accessible i rigorosa d'aquest nou marc legal, analitzant-ne l'abast i les implicacions pràctiques per als professionals i les institucions que treballen amb imatges. L'objectiu és aportar eines clares per entendre com aquestes resolucions redefineixen els límits entre informació, autoria i drets d'explotació, i com afecten l'ús social de la fotografia en un entorn en el qual la circulació de continguts visuals és cada vegada més intensa.
Josep Cruanyes i Tor.
En aquest context, la Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona del cas Roser Vilallonga contra La Vanguardia s'ha convertit en una resolució de referència. El tribunal va establir que la fotografia periodística objecte del litigi _una imatge de Jordi Pujol presa el 2014_ havia de considerar-se obra fotogràfica i no una mera fotografia, ja que l'enquadrament, la llum i la composició reflectien decisions creatives personals de l'autora. Aquesta resolució va revocar la decisió de primera instància, va condemnar el diari per vulneració dels drets morals i econòmics de la fotògrafa i va destacar que la cessió posterior de la imatge per a la portada d'un llibre es va fer sense el seu consentiment.
La importància d'aquesta Sentència rau en el fet que trenca amb la jurisprudència tradicional, que sovint classificava les fotografies de premsa com a meres fotografies, categoria amb una protecció molt més limitada segons l'article 128 del text refós de la Llei de propietat intel·lectual (TRLPI) i la doctrina prèvia del Tribunal Suprem, que exigia una «mínima altura creativa» per reconèixer la condició d'obra protegida. En canvi, la nova línia jurisprudencial, alineada amb el criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, reforça la idea que la creativitat pot manifestar-se fins i tot en contextos informatius i que el fotògraf conserva un dret ple sobre l'explotació de la seva obra, inclosa la cessió i la reutilització d'imatges.
Aquesta conferència oferirà una explicació accessible i rigorosa d'aquest nou marc legal, analitzant-ne l'abast i les implicacions pràctiques per als professionals i les institucions que treballen amb imatges. L'objectiu és aportar eines clares per entendre com aquestes resolucions redefineixen els límits entre informació, autoria i drets d'explotació, i com afecten l'ús social de la fotografia en un entorn en el qual la circulació de continguts visuals és cada vegada més intensa.
Josep Cruanyes i Tor.
És advocat i historiador català. És membre de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics (vinculada a l'IEC), i membre de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya. És expresident del Consell Assessor de Protecció de Dades de Catalunya i membre del Consell Assessor de Patrimoni Cultural de Catalunya.
Ha impartit cursos i conferències sobre història contemporània de Catalunya, propietat intel·lectual, accés a la documentació, patrimoni cultural i drets lingüístics.
Data: dijous 5 de març de 2026
Hora: 18.30 h
Lloc: aula magna de la Casa de Cultura
Hora: 18.30 h
Lloc: aula magna de la Casa de Cultura
Inscripció gratuïta a través del formulari
