Fons Consorci Vies Verdes de Girona

Aquest fons, que va des del 1991 fins al 2001, és un fons obert i, des de l'inici, conté imatges relacionades amb les vies verdes de Girona; un recorregut de 125 quilòmetres de trams ferroviaris no afectats pel trànsit motoritzat que s'estructura en quatre trams:

1. la Ruta del Ferro i el Carbó, que va de Ripoll a Ogassa passant per Sant Joan de les Abadesses;

2. la Ruta del Carrilet Olot-Girona, que va d'Olot a Girona travessant poblets de les valls dels rius Ter, Brugent i Fluvià;

3. la Ruta del Carrilet Girona - Sant Feliu de Guíxols, que des de Girona travessa pel seu marge oriental la depressió de la Selva fins a Llagostera, i des d'allà segueix la vall del Riudaura fins a arribar a la Mediterrània per la població de Sant Feliu de Guíxols;

4. la Ruta del Tren Petit, a tocar del mar, que uneix les poblacions de Palamós i Palafrugell.

Les quatre vies verdes estan gestionades per un mateix organisme: el Consorci de les Vies Verdes de Girona, que integra la Diputació de Girona i els vint-i-vuit ajuntaments de les poblacions per on transcorren les vies.

Fitxa del fons

Àrea d'identificació
IF-de referència
CAT INSPAI 17

Nivell de descripció
Fons

Títol
Fons Consorci Vies Verdes de Girona

Data/es
Dates de creació: 1999 / Data d'agregació: 2001

Volum i suport
331 diapositives de pas universal en color.
Àrea de contingut i estructura

Imatges relacionades amb les Vies Verdes de Girona, que formen un recorregut de 125 quilòmetres estructurat en quatre trams: la Ruta del Ferro i del Carbó, que va de Ripoll a Ogassa passant per Sant Joan de les Abadesses; la Ruta del Carrilet Olot-Girona, que va d'Olot a Girona travessant els poblets de les valls dels rius Ter, Brugent i Fluvià; la Ruta del Carrilet Girona - Sant Feliu de Guíxols, que va des de Girona, travessant pel marge oriental la depressió de la Selva, fins a Llagostera i des d'allà segueix la vall del Riudaura i arriba a la Mediterrània per la població de Sant Feliu de Guíxols, i, a tocar del mar, la Ruta del Tren Petit, que uneix les poblacions de Palamós i Palafrugell.

Els antecedents històrics d'aquestes vies verdes cal anar-los a buscar a la xarxa de carrilets que configurava la comunicació entre pobles de les comarques gironines. A final del segle XIX, la iniciativa privada de la burgesia industrial, amb el suport de la ciutadania i el suport tècnic d'enginyers civils, va anar implantant els anomenats trens econòmics per tal d'incrementar la circulació de mercaderies i l'accés a les zones portuàries. Això va suposar un avanç important en la industrialització i la comunicació entre pobles.

La recuperació d'aquestes vies de tren, que anys enrere eren la garantia de la bona relació entre les poblacions, avui ofereix l'oportunitat de descobrir la riquesa cultural, històrica i paisatgística d'aquestes terres, a peu o a cop de pedal. La geografia del terreny i la gran varietat de paisatges fan d'aquesta zona un espai idoni per a la pràctica del cicloturisme i el senderisme.