1 January de 2025Valentí Fargnoli: a la recerca del temps perdut
Enguany celebrem els 140 anys del naixement del fotògraf ambulant de les terres gironines i també que la seva obra fotogràfica passa a domini públic. INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, dipositària del fons del fotògraf, posa a disposició del públic el conjunt d'imatges que el formen així com totes les fotografies de Fargnoli que es troben en altres fons i col·leccions que custodia el Centre. En total, hi ha disponibles més de 1.600 imatges -entre les quals hi ha plaques de vidre i còpies en paper- en descàrrega lliure i gratuïta a través de la pàgina web d'INSPAI i del portal europeu Europeana.
El fotògraf ambulant
Valentí Fargnoli, el sentinella visual de la memòria gràfica de les comarques gironines, s'ha convertit en els darrers temps en objecte d'estudi i reconeixement per la seva ingent i valuosa tasca fotogràfica. Les seves fotografies, records d'uns temps perduts que s'han erigit en pals de paller de l'imaginari col·lectiu gironí, ens conviden a transitar en el passat i a retrobar-nos amb la memòria paisatgística i cultural de les primeres dècades del segle XX: escenes de la vida quotidiana, oficis desapareguts, espais costaners verges, el ric i vast patrimoni artístic de poblets i viles, tradicions populars i tants d'altres elements que emmarquen la vida d'aquells que ens han precedit.
Valentí Fargnoli Iannetta va néixer, per casualitat, a Barcelona el 12 d'abril de 1885. Els seus pares, provinents de la regió italiana de Nàpols, havien emigrat a Catalunya per fer fortuna i tenien la intenció de tornar a Itàlia en el moment de donar a llum al seu primer fill, però va néixer abans que poguessin partir. Aviat tornaren al país d'origen però les vicissituds de la vida van fer que la família Fargnoli no tardés en retornar a terres catalanes i a instal·lar-s'hi definitivament.
Fargnoli va iniciar-se de manera professional en l'àmbit de la fotografia amb només 21 anys. Tot i això, no va disposar mai d'un estudi fotogràfic propi sinó que va dedicar-se a la venda de les seves pròpies postals a través de tercers, a la fotografia de retrat i als encàrrecs que li feren institucions públiques i particulars. Aquest fet el va convertir en el que avui consideraríem un freelance ambulant a la recerca de nous compradors i de nous llocs on poder retratar i després vendre les seves imatges.
El repertori iconogràfic català
L'any 1918, fruit de l'encàrrec de l'estudi del fotògraf barceloní Adolf Mas, Valentí Fargnoli es va convertir en el seu delegat a les comarques gironines i el Baix Aragó amb l'objectiu de documentar aquests indrets i aportar mensualment fotografies que passarien a formar part del Repertori Iconogràfic d'Espanya. Es tractava d'un projecte ambiciós que tenia la voluntat de crear un inventari gràfic del territori espanyol i del qual l'establiment d'Adolf Mas havia esdevingut un ens oficial. Fargnoli va recórrer bona part d'aquests llocs amb la seva bicicleta i la seva càmera, a la recerca d'espais i elements patrimonials per captar.
El fotògraf artista
La majoria de les seves fotografies són fàcilment recognoscibles i identificables, ja que va ser un dels pocs fotògrafs de l'època que datava i signava els negatius, segurament conscient de la seva tasca documental però també artística. Moltes d'aquestes inscripcions s'han perdut per les intervencions posteriors que va fer el fotògraf i deixeble Sebastià Martí en els negatius originals de vidre, el qual va esborrar l'autoria de Fargnoli per continuar reproduint-ne fotografies però signant-les com a pròpies.
Espais per al record
Reflex de la mirada ambulant de Fargnoli, les seves fotografies ens fan «recordar» _tornar a passar pel cor_ unes vides i un món que se'ns revelen cada vegada que hi fixem la mirada. Són testimonis d'una època que ens conviden a reflexionar sobre les actuacions del nostre present i que, com el gra garbellat per les pageses de la Roca, alimenten la història gràfica del nostre territori i en basteixen la memòria visual.
Peus de les imatges
1. Festa de l'Arbre de Maig a la plaça de Maig de Cornellà del Terri, 1914. IF 756670. INSPAI. Diputació de Girona.
2. Interior del monestir de Nostra Senyora de Rueda a Sástago, 1919. IF 756369. INSPAI. Diputació de Girona.
3. Pont Vell de Castelló d'Empúries, 1911-1944. IF 756630. INSPAI. Diputació de Girona.
4. Dues pageses garbellant blat al poble de la Roca, 1918. IF 756595. INSPAI. Diputació de Girona.
Bibliografia
BOADAS i RESET, Joan. Fotografia en temps de noucentisme: Adolf Mas, Valentí Fargnoli, Jeroni Martorell i el Repertori Iconogràfic. Girona: Ajuntament de Girona, 2018.
CLARA i RESPLANDIS, Josep. «Els Martí, fotògrafs de Girona» [en línia]. Revista de Girona [Girona], núm. 324 (gener-febrer 2021), p. 52-57. https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/380870 [Consulta: 9-4-2024].
PERROTTA, Carmen. «Bicicleta i càmera en mà: Valentí Fargnoli a l'Arxiu Mas» [en línia]. Girona: Revista de Girona, dossier Valentí Fargnoli, núm. 316 (setembre-octubre 2019), p. 67-69. https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/360217 [Consulta: 9-4-2024].
PERROTTA, Carmen. «Valentí Fargnoli, delegat de l'Arxiu Mas» [en línia]. Girona: INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, 2021. https://www.ddgi.cat/inspai-recursos/documents/blog/article_perrotta_v-29-04-22_v2_r_no_esborrany.pdf [Consulta: 9-4-2024].
SUQUET i FONTANA, Maria Àngels. «El punt de vista: Valentí Fargnoli, el fotògraf ambulant» [en línia]. Sant Feliu de Guíxols: L'Arjau, revista cultural, núm. 87 (febrer 2024), p. 64-140. https://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/arjau_guixols_arxiu_087_fotografs_ricard_mur_valenti_fargnoli.pdf [Consulta: 9-4-2024].
Valentí Fargnoli. Una mirada persistent. Girona: Diputació de Girona, Quaderns de Fotografia; 10, 2019.
